El primer dia vam anar al famós Fòrum. Recordo que el primer que vaig trobar-me van ser unes petites restes que es veien a través d'una tanca. Em vaig endur una gran desil·lusió perquè vaig pensar que el Fòrum era només allò, però m'equivocava. Sort que m'equivocava!
Només entrar-hi (vam descobrir que era a través d'un camí que teníem al costat) et trobes amb l'Arc de Septimi Sever, el qual t'introdueix a la que un dia va ser la zona cèntrica de Roma, el punt de bullició de l'Imperi.
Quan caminàvem per aquelles vies de pedres, el meu germà i jo comentàvem que aquells mateixos temples i aquells mateixos arcs els havien contemplat i atravessat grans personatges de la nostra història. Era molt emocionant perquè, amb una mica d'imaginació, podies ser capaç de trobar els temples erigits intactes, sense cap columna caiguda. I, si t'ho proposaves, podies veure també el Colosseu perfectament rodó.
Del Fòrum el que més em va impressionar va ser l'Arc de Titus. En mirar-lo, tens la sensació que els segles no hagin estat res...
Seria injust d'acabar aquest article de Roma sense fer referència a tants d'altres llocs per visitar que em van quedar gravats a la ment.
El Panteó, que és el paradigma de temple clàssic, el fa especial de qualsevol altre l'òvul que hi ha a la cúpula circular, des d'on es veu el sol o el mal temps si fa núvol. Va ser divertit, i estic convençut que també ho recorda el meu germà, de mirar de trobar els petits forats que hi havia a terra, fets amb l'objectiu que hi passi l'aigua de la pluja per tal que el temple no s'inundi.
La Via Nazionalle em va semblar el típic passeig que surt a les pel·lícules, on les botigues, els cotxes, els edificis i la resta de coses fan un tot que l'exalta i la va inoblidable.
El Vittoriano, construït per commemorar el primer rei de la Itàlia unificada, Vittorio Emmanuelle II, és senzillament monumental i esplèndid. Té aquella flaire clàssica que tan poc va agradar al meu germà i que tant em va entusiasmar a mi.
De de la Fontana di Trevi, si he de ser sincer, no esperava gran cosa i en canvi va ser la gran sorpresa del viatge. No només hi vaig tirar la meva monedeta tot encantat, sinó que vaig caure als seus peus. És bellíssima. I, per cert, com a anècdota, he de dir que la vaig veure l'endemà mateix que haguessin pintat l'aigua del la font de color vermell.
Reconec que un dels monuments que més m'atreia era la Columna de Trajà i, efectivament, no em va decebre. Em va encantar i, sempre que anava amb el bus i arribava al punt de la Via Nazionalle on hi havia la Columna de Trajà, sempre allargava la vista per mirar de trobar-la.
I finalment el Vaticà. Segurament es mereixeria tot un article per a ell solet, però avui m'he quedat sense espai i ho hauré de deixar per a un altre dia. M'ho apunto. Del Vaticà només puc dir joies. I només perquè no hi faltin, sinó perquè impacta tant que quan te n'allunyes, no pots parar de girar el cap per mirar-lo una última vegada...
Com veieu estic fascinat per aquesta ciutat. I és que, malgrat l'empatx de pizzes margarides i el cansament de tant de caminar, quan vaig arribar a Barcelona i la gent em va preguntar què m'havia semblat, jo només podia dir una cosa: Roma è bella.
3 comentaris:
Bella no, bellissima!!! Jo hi vaig estar fa bastant més temps, gràcies que l'institut ens hi va portar perquè estudiàvem història de l'art. Només van ser 4 o 5 dies, però va ser un no parar: ara un monument, ara un museu, ara un edifici, ara una plaça, ara un carrer... i un munt d'autobusos amunt i avall, i cotxes a tota velocitat, i italians, i guiris, i italianes... i nosaltres. Roma és única, té un ambient, una vida... És una de les ciutats més brutes que he conegut, tot s'ha de dir, però té un encant especial... bé, jo no sé si sóc gaire objectiva perquè a mi tot el que sigui italià m'encanta, però vaja, que tothom en diu meravelles, o sigui que no deu ser només cosa meva. I és que si de dia la ciutat agrada, de nit... ufff la Fontana di Trevi i el Colosseu de nit... són un espectacle incomparable, meravellós!
Baci!!!
-Alima-
Roma sempre ragazzi/e, però ricordati: tutta l'Italia è bella!
Uffff sí, tota l'Italia è bella!
Vau fer moltíssimes coses en tres dies ehh, així vas tornar tu d'exhaust...
A mi m'agradaria molt poder visitar Itàlia, però no això que vas a Roma o a Venècia, sinó tota Itàlia. Un viatget en cotxe, dormint a lo cutre i fent picnics por doquier, visitant els llocs que els turistes normals no visiten i etc etc etc (també podria conèixer un italià buenorro intel·lectualment parlant...)
En fi, que quan tingui carnet i ens toqui la bonoloto ens en anem de ruta per Europa (com a la sèrie akella que feien a la TV3!!!)
OK, ja he desvariat prou...
- Amneris -
Alima, sí!! Roma és una ciutat bruta. Això no ho havia dit en aquest article (segurament per no embrutar la meva passió envers a la ciutat (mai millor dit, això d'embrutar).
Malgrat ser en algunes ocasions una mica bruta, malgrat tenir dificultats a l'hora d'identificar italians i italianes (perquè els guiris ho assatjen tot), MAGRAT TOT, Roma és excepcional i com ella no n'hi ha gaires...
Amneris, a mi també m'agradaria molt poder fer un viatge per totes les ciutats d'Itàlia. Però ni tinc temps ni diners...
Tinc moltes ganes també (i així no he de marxar cap a un altre país) de fer un recorregut per totes les ciutats i pobles de Catalunya (potser tots és una mica bèstia, però almenys per els més representatius i bonics). Així potser, tirant per la nostra terra, també puc trobar algun noiet interessant! Tot i que no descarto pas els italians!
Un petó per a les dues! (Espero no haver semblat aquest cop un informe de l'ajuntament XD)
Publica un comentari a l'entrada