La foscor em fa por; em fa sentir inferior, em rendeix i em molesta.
Sempre temo que, quan he apagat els llums, si obro els ulls pugui aparèixer del no-res alguna cosa que no esperi i que m'espanti. Sóc com els nens perquè, per evitar veure a través de l'obscuritat, estiro dels llençols i m'amago a sota.
Tinc una mania estranya que no em deixa descansar quan estic ajagut al llit per dormir. Em passa que, quan em poso a l'extrem del llit on no hi ha la paret, un braç em queda penjant per un dels cantons del matalàs, i em poso molt nerviós.
M'angoixo perquè tinc la petita sensació que si deixo el meu braç penjant, pot aparèixer una fera de sota el llit i arrencar-me'l. No us ho dic pas en broma, tot això. Encara ara quan estic al llit, miro de tenir els braços que no en sobresurtin.
Suposo que aquesta angoixa és la mateixa que sento quan estic assegut al sofà del menjador i veig a la tele un animal que em fa por, com ara una serp. De sobte començo a sentir un pessigolleig estrany als peus que comença a atabalar-me. Aleshores, com em penso que hi ha un munt de serps que em volen mossegar, aixeco les cames i estic més tranquil.
Si ja ho deia, que sóc com els nens...
Sempre temo que, quan he apagat els llums, si obro els ulls pugui aparèixer del no-res alguna cosa que no esperi i que m'espanti. Sóc com els nens perquè, per evitar veure a través de l'obscuritat, estiro dels llençols i m'amago a sota.
Tinc una mania estranya que no em deixa descansar quan estic ajagut al llit per dormir. Em passa que, quan em poso a l'extrem del llit on no hi ha la paret, un braç em queda penjant per un dels cantons del matalàs, i em poso molt nerviós.
M'angoixo perquè tinc la petita sensació que si deixo el meu braç penjant, pot aparèixer una fera de sota el llit i arrencar-me'l. No us ho dic pas en broma, tot això. Encara ara quan estic al llit, miro de tenir els braços que no en sobresurtin.
Suposo que aquesta angoixa és la mateixa que sento quan estic assegut al sofà del menjador i veig a la tele un animal que em fa por, com ara una serp. De sobte començo a sentir un pessigolleig estrany als peus que comença a atabalar-me. Aleshores, com em penso que hi ha un munt de serps que em volen mossegar, aixeco les cames i estic més tranquil.
Si ja ho deia, que sóc com els nens...
3 comentaris:
Dedueixo que no estic gaire fi del bolet... No passa res! He de mirar de superar aquestes pors estranyes. Bé, més que pors, en aquest cas hauria de dir manies.
Gràcies!!
Ostres això teu de la foscor és fort eh, a mi la foscor em fa "por" perquè quan no m'hi veig acostumo a fotre'm de lloros XDDD
Bé, i si mai estic a les fosques, acostumo a pensar en les meves coses, de manera que res de serps ni d'animals estranys que se'm puguin endur. I, vaja, si mai se m'ha acudit de pensar en coses estranyes, ho he racionalitzat, m'he dit: estàs bé del cap?? Ets a a la teva habitació, ets a casa... i encara que fossis en un lloc desconegut! Quines coses et vénen al cap. I llavors ric de mi mateixa XDDD
-Alima-
Publica un comentari a l'entrada