Girona et convida a escriure. Aquesta és la conclusió a la qual vaig arribar l'últim cop que vaig visitar aquesta ciutat.
Girona desprèn una flaire de tranquil·litat i de seguretat que no es troben enlloc més. El temps esdevé poc important; les paraules semblen una mica més boniques; i els carrers et remeten a uns segles medievals que es tornen poc llunyans.
És brillant observar els edificis de la ciutat des del Pont de Pedra damunt del riu Onyar. La primera vegada que vaig veure aquell paisatge vaig pensar que era molt semblant al de Florència amb el Ponte Vecchio damunt del riu Arno. Hi ha de cases grogues, blanques, grises, marrons, taronges, vermelles... S'hi poden trobar tots els colors. I damunt de tots els edificis s'hi observa la Catedral, que en sobresurt i sembla voler tocar els núvols amb l'extrem del campanar...
No es pot visitar Girona sense passar-se pel Call, l'antic barri jueu. Els carrers, com si fossin laberints, et duen d'un lloc a un altre sense saber on aniràs a parar. Per aquests carrers, les parets són de pedres seques que, si hi passes la mà, freguen i fan crac-crac.
Em quedo amb un carrer: el de les escales i l'arc de Sant Martí:
M'he proposat com a lectura obligatòria per a aquest any el llibre Josafat, de Prudenci Bertrana, el qual gira entorn d'un campaner mancat d'intel·ligència que persegueix una prostituta per tenir-hi relacions sexuals a l'interior de la Catedral de Girona. La novel·la està considerada un model de la literatura modernista.
Molta felicitat per a tothom i molta lectura. A reveure.
Girona desprèn una flaire de tranquil·litat i de seguretat que no es troben enlloc més. El temps esdevé poc important; les paraules semblen una mica més boniques; i els carrers et remeten a uns segles medievals que es tornen poc llunyans.
És brillant observar els edificis de la ciutat des del Pont de Pedra damunt del riu Onyar. La primera vegada que vaig veure aquell paisatge vaig pensar que era molt semblant al de Florència amb el Ponte Vecchio damunt del riu Arno. Hi ha de cases grogues, blanques, grises, marrons, taronges, vermelles... S'hi poden trobar tots els colors. I damunt de tots els edificis s'hi observa la Catedral, que en sobresurt i sembla voler tocar els núvols amb l'extrem del campanar...
No es pot visitar Girona sense passar-se pel Call, l'antic barri jueu. Els carrers, com si fossin laberints, et duen d'un lloc a un altre sense saber on aniràs a parar. Per aquests carrers, les parets són de pedres seques que, si hi passes la mà, freguen i fan crac-crac.
Em quedo amb un carrer: el de les escales i l'arc de Sant Martí:
M'he proposat com a lectura obligatòria per a aquest any el llibre Josafat, de Prudenci Bertrana, el qual gira entorn d'un campaner mancat d'intel·ligència que persegueix una prostituta per tenir-hi relacions sexuals a l'interior de la Catedral de Girona. La novel·la està considerada un model de la literatura modernista.
Molta felicitat per a tothom i molta lectura. A reveure.
10 comentaris:
Hola soy javi: Sincera mente con la mano en el corazon creo que es un poco flojo. La verdad hablas solo de tus emociones y de lo q ves en una ciudad pero no describes lo q sientes estando en ella. Has echo un comentario q lo podrias haber sacado de cualkier librto de turismo sobre Girona. Siento ser critico en este comentario pero he leido los otros y creo q te has esforazado muchas en los otros que en este. Asi q te invito a que vuelvas a Girona y no mires con los ojos. Mira con la mente con las sensaciones, con lo q transmite esa ciudad. Cada ciudad es diferente y yo creo que tu puedes llegar a ver alla de lo que ven tus ojos. Cuando describes el barrio judio de Girona no lo veas como un barrio con mucha historia, imaginate que eres parte de esa historia y q estas viviendo en esa epoca igual quye cundo miras la catedral. hazlo te sentiras mas feliz y podras escribir sensaciones no solo lo que ven tus ojos.
Me gusta que seas así de crítico. Tomaré nota para la siguiente entrada.
Quizá no haya sabido expresar bien que Girona me transmite fuerza, tranquilidad i, sobre todo, muchas ganas de escribir. Es posible que, a pesar de este empeño por escribir y por describir la ciudad, no se vea más allá de lo que quiero que se vea.
Pero Girona para mí es una ciudad especial. Seguramente es especial no por lo que tiene sino por lo que representa en mi vida. Ahí conocí en profundidad a dos personas que, a pesar de todo, ya conocía y que no era consciente, hasta ese día, de lo importantes que podían a llegar a ser para mí.
Me gustaría que no vieras este artículo como una desmotración de mis sentimientos sino como lo que quizá es en realidad: un comentario de librito de turismo sobre Girona.
Gracias por entrar en el blog!
Un abrazo.
És bonica Girona, no hi havia anat mai fins fa uns mesos i em va sorprendre, i gratament. Té un encant especial. Tal com dius, és tranquil·la, i almenys el dia que hi vaig estar no hi havia gaire gent, i això que era festiu! No com les aglomeracions de qualsevol carrer del centre de Barcelona... La veritat és que s'agraeix poder gaudir d'una ciutat sense haver de trepijar els talons de turista del davant, ni haver de pensar constantment que et robaran la bossa (tot i que de manguis n'hi ha tot arreu, però vaja).
El Javi (no sé qui ets, però permet-me que et tracti com si et conegués de tota la vida XDD) ja t'ha fet veure que potser no ha estat el teu millor article. A mi particularment m'ha semblat que li has volgut donar un to literari i bohemi que se t'ha girat en contra en determinats moments, però considero que, en part, ho has arreglat al final: m'ha agradat que hagis inclòs una referència literària.
Besitus!
-Alima-
Alima, és molt cert que quan camines per Girona no tens els maldecaps d'ensopegar i de caure als peus d'un guiri o de despistar-te un moment i que et desaparegui el moneder.
Veig que aquesta ciutat desperta uns sentiments i unes passions que no es produeixen amb altres llocs... Per això vaig fer aquest article: per proclamar una ciutat tristament desconeguda per a la majoria dels que som a Barcelona.
En fi, m'ho heu posat difícil per a la meva següent actualització. No prometo que sigui millor... O sí... Per saber-ho, haureu de tornar a entrar al blog.
Gràcies pels comentaris.
Moltes abraçades.
Girona m'enamora!!! Sí, és un lloc que convida a la lectura i a la reflexió "filosòfica".
No pateixis, és cert que no és la teva millor actualització, però tampoc és un "engendro lingüístico/literario". O sigui, segurament ho pots fer millor, però, no pateixis, a mi m'ha agradat i, amb això, ja ho tens tot XDDDDDD
També és cert que Girona inspira molts sentiments, emocions, records...
En resum, Girona m'enamora!!!
- Amneris -
Amneris, m'agrada que estiguis d'acord amb mi quan al relax i la tranquil·litat que transmet Girona. Certament és una ciutat petita però molt intensa.
Desitjo que el proper article sigui totalment del teu gust. Espero no decebre't.
Gràcies pel comentari.
Rep una abraçada ben forta.
Que formal et poses quan vols...
- Amneris -
Jajajajajajajaja sí eh, semblen respostes de l'ajuntament XDDDDDD
-Alima-
És que jo sóc l'Ajuntament jajajaja
Publica un comentari a l'entrada