Les ales del fènix

Barcelona és neta, és guapa, és respectuosa, és ordenada, és desordenada, és modernista, és contemporània, és valenta, és segura, és culta i moltes coses més. Barcelona és un lloc al món per perdre-s'hi i poder contemplar-ho tot amb tranquil·litat.

Acostumo a moure'm pel centre de la ciutat perquè és allà on hi ha la meva universitat i on m'agrada més passejar. Si hagués de triar un espai de Barcelona per quedar-m'hi per sempre, triaria el Passeig de Gràcia. Quan hi passo acostumo a mirar els edificis i m'agrada adonar-me que gairebé no hi ha balcons que en sobresurten. Em crida sempre l'atenció aquella estàtua on hi ha un noi i un fènix amb les ales enormes. Quan camino per l'Eixample i començo a distingir aquella estàtua, sempre penso que ja estic a prop del Passeig de Gràcia. I la Casa Batlló m'encanta. Trobo que és l'edifici més bonic de Barcelona i el que més m'impressiona sempre que el miro.




A Barcelona generalment fa bon dia i el colors dels carrers gairebé sempre són molt clars. No sé si us passa que quan camineu per Barcelona us adoneu que cada carrer té una llum diferent. De vegades penso si seria capaç d'endevinar on sóc segons el color de la llum. El carrer Balmes, per exemple, és fosc i una mica sinistre, però en canvi al Portal de l'Àngel sempre hi toca el sol. La Plaça del Rei té un color marronós que la fa encara més medieval. I la Plaça Felip Neri té una mena de color groc que a mi personalment em relaxa.





Per a mi Barcelona és més que una ciutat. Per a mi és l'escenari d'un seguit de successos que han marcat la història de cada un de nosaltres. Sembla mentida que aquells carrers per on passem per passejar i per prendre una xocolata desfeta siguin els mateixos per on van passar grans personatges que avui dia formen part de la història de la nostra literatura, de la pintura, de l'arquitectura i de tota la nostra tradició en general.