Comencem la setmana parlant d'amor. L'amor és imprescindible. És somiador, és trist, és feliç, és optimista, és pessimista. És gay. És lliure. Ho és tot.
Els que em coneixen acostumen a cridar-me l'atenció perquè de vegades, diuen, sóc massa catastròfic parlant d'aquest tema. Potser és cert que quan he de veure les coses d'un color clar jo les veig més aviat fosques.
I és que penso que encara queda massa per fer.
Queda que una parella de dos nois o de dues noies puguin passejar agafats de la mà sense que ningú no es tombi per mirar-los.
Queda poder ser valent i poder dir com s'és sense por que els altres se n'enriguin.
Queda donar menys importància als gustos sexuals de les persones.
Els que em coneixen acostumen a cridar-me l'atenció perquè de vegades, diuen, sóc massa catastròfic parlant d'aquest tema. Potser és cert que quan he de veure les coses d'un color clar jo les veig més aviat fosques.
I és que penso que encara queda massa per fer.
Queda que una parella de dos nois o de dues noies puguin passejar agafats de la mà sense que ningú no es tombi per mirar-los.
Queda poder ser valent i poder dir com s'és sense por que els altres se n'enriguin.
Queda donar menys importància als gustos sexuals de les persones.
3 comentaris:
Hola rei!
És veritat el que dius... suposo que no tinc res a afegir. De tota manera, he de dir que part de la culpa és nostra (jo sóc lesbiana per qui ho llegeixi i no ho sàpiga XDDD). Ho dic perquè jo, de vegades, suposo que per mandra a preguntes o "por" que la gent entri en terreny personal no dic que sóc homo. A veure, no és que m'ho preguntin directament i respongui que no, perquè si ho fan dic que sí, però de vegades doncs podria fer jo el primer pas i dir que ho sóc, però no ho faig, i després sempre penso que ho hauria d'haver dit, perquè si no és com si m'hagués reprimit o m'hagués fet vergonya. Per això dic que en part és culpa nostra, o almenys meva, perquè en un entorn que sé que molt probablement em respectaria i no tindria cap problema, m'ho "estalvio".
Canvio de tema. Quan corregeixo em diuen que sóc una borde repel·lent fastigosa de merda (no exagero), però mira jo t'ho dic perquè sé que saps que ho faig de bona fe i sense malícia, em surt per defecte:
"Els que EM coneixen..."
"...als gustos sexuals de les PERSONES".
Sobre allò d'"estimar qui vulguem estimar", hi estic d'acord, però malauradament considero que t'enamores de qui et toca, no de qui tu voldries. És més, crec que és més difícil enamorar-te de la persona adient que de la persona equivocada :s
Petons!!!
-Alima-
Tens raó. Gran part de la culpa és nostre, dels homosexuals, per amagar-nos per por que ens mirin malament o ens deixin de banda en determinades situacions. El que caldria fer és un canvi en la nostra manera de mostrar-nos de cara al públic, potser així aconseguiríem també un canvi de mentalitat per part d'alguns col·lectius de persones.
Ah, per cert, jo no trobo que siguis "una borde repel·lent fastigosa de merda". Tot al contrari. M'agrada que em diguis els errors ortogràfics dels articles perquè així queden ben polits. A més, tu ets de les poques fixes que sempre hi comenta!!
Moltes gràcies!!
PD: En defensa pròpia: El "HEM" ha estat un lapsus total! Que quedi clar!
HOLA!!!!!!!
Doncs, jo no sé q dir! No estic inspirada.
A veure, per mi que algú sigui homo és un fet irrellevant. Per què ha d'importar? Què té un homo que no tingui un hetero o un hetero que no tingui un homo? No ho sé, no ho entenc.
Tots som iguals, però cadascú té una manera d'estimar. I què?
Wenu, en un altre moment provo de fer un comentari més... més... No ho sé, un altre comentari i prou.
- Amneris -
Publica un comentari a l'entrada