A l'estació de tren

M'ha quedat un mal cos avui quan esperava el tren a l'estació de Gavà... Us explico:


He arribat a un quart de nou del vespre a l'estació de tren. He preguntat a la senyora de la taquilla a quina hora passava el proper tren que parés al Prat de Llobregat, i m'ha dit que passaria a las ocho y venticuatro minutos. M'he assegut en un dels bancs de l'andana.


Pocs minuts després he sentit un xiulet molt fort que venia de la dreta: era un tren que no tenia parada en aquella estació i xiulava perquè la gent no s'acostés a la via.


Per cert, el tren aquest sense parada ha passat tan ràpid que tots els que estàvem asseguts als bancs i els que estaven drets hem tirat el cos cap enrere per l'aire perquè anava tan veloç que semblava una bufetada!


En fi...


Després a l'altra via s'ha aturat un tren de rodalies. S'han obert les portes i un home que duia una samarreta blava i ratlles blanques i que tenia a la cara dues cicatrius ha saltat del tren a l'andana corrents i ha marxat com un cohet. De seguida, un altre home que agafava un portàtil amb les dues mans ha tret el cap per la porta del tren i ha dit amb accent estranger:


-Devuélveme el móvil, tio! Lo necesito!


Però l'home de ratlles blanques ni s'ha girat. Tots a l'andana ens hem quedat amb la cara blanca i sense saber què fer. Una dona que tenia al costat ha xiuxiuejat: Es la hostia! L'home del portàtil ha tornat a seure's al seu seient i el tren finalment ha marxat. Quan el tren avançava, l'home del portàtil anava movent el cap d'un cantó a l'altre amb cara de preocupació.


M'ha quedat molt mal cos.


Però la cosa no s'acaba aquí: pocs minuts després l'home que havia robat el mòbil ha tornat a entrar a l'estació i ha vingut a l'andana on jo esperava el tren. Aleshores ha començat a preguntar a tothom si tenia hora i tothom li deia que no (Un consell: si mai algú que no fa bona pinta us pregunta si teniu hora, digueu que no teniu rellotge, perquè potser us el vol fotre. És un consell ;) ).


Doncs bé, si ja m'havia quedat al cos amb allò del mòbil, encara m'he posat més histèric quan he vist que aquell tio volia agafar el mateix tren que jo...


Finalment ha arribat el meu tren i hi he pujat tot tens. M'he posat a un vagó més enllà del de la samarreta de ratlles, però... coses de la vida... com que volia amagar-se al lavabo amb un altre home per drogar-se (no és una hipòtesi, he vist clarament que duien una xeringa a la mà), s'ha canviat de vagó i s'ha posat en el mateix que jo hi era... Estrés!


Per sort només eren dues parades fins a la del Prat i quan he baixat del tren i he vist que el tio no baixava en la meva parada m'he quedat tranquil!