L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar al cinema. Ho necessitava. Em passa que quan fa molt de temps que no he vist una pel·lícula nova, sento una cosa estranya. La professora L. Badia, un cop que la vaig tenir de manera puntual a una classe, va dir que, quan algun any el director de cinema Woody Allen no estrena una nova pel·lícula, és com si li faltés l'aire per respirar. I l'entenc perfectament perquè jo tinc la mateixa sensació quan han passat moltes setmanes que no trepitjo una sala de cine.
La pel·lícula que vaig anar a veure, sense tenir gaires espectatives de trobar-me amb el film de l'any, va ser Algo pasa en las Vegas, una comèdia protagonitzada pels suats en aquest
tipus de registre Cameron Diaz i Ashton Kutcher.
I dic suats, perquè tant l'un com l'altre acostumen a interpretar, ella, una figaflor; i ell, un guapo que té problemes per trobar l'estabilitat emocional.
Però aquesta pel·lícula em va sorprendre. Em va agradar. Va aconseguir en moltes escenes de fer-me riure, i reconec que normalment no em fan gràcia les escenes que teòricament en una peli d'humor han de fer gràcia.
Aquesta, suposo que per l'originalitat de l'argument, em va atrapar des del primer minut.
La bona química entre els actors faciliten que el públic s'ho passi bé amb ells i que, alhora, s'emocioni. Sembla evident, perquè això es nota, que durant el rodatge hi va haver un molt bon ambient, i es contagia.
Les bones interpretacions, la banda sonora, el vestuari, el maquillatge, els decorats i, sobretot, un bon guió fan que la pel·lícula sigui una gran comèdia.
Sí, d'acord, és una altra comèdia americana amb una moral al final, però aquesta és diferent de la resta. Perquè aquesta aconsegueix el que es proposa: fer riure.
La meva puntuació: 8
La pel·lícula que vaig anar a veure, sense tenir gaires espectatives de trobar-me amb el film de l'any, va ser Algo pasa en las Vegas, una comèdia protagonitzada pels suats en aquest
tipus de registre Cameron Diaz i Ashton Kutcher.I dic suats, perquè tant l'un com l'altre acostumen a interpretar, ella, una figaflor; i ell, un guapo que té problemes per trobar l'estabilitat emocional.
Però aquesta pel·lícula em va sorprendre. Em va agradar. Va aconseguir en moltes escenes de fer-me riure, i reconec que normalment no em fan gràcia les escenes que teòricament en una peli d'humor han de fer gràcia.
Aquesta, suposo que per l'originalitat de l'argument, em va atrapar des del primer minut.
La bona química entre els actors faciliten que el públic s'ho passi bé amb ells i que, alhora, s'emocioni. Sembla evident, perquè això es nota, que durant el rodatge hi va haver un molt bon ambient, i es contagia.
Les bones interpretacions, la banda sonora, el vestuari, el maquillatge, els decorats i, sobretot, un bon guió fan que la pel·lícula sigui una gran comèdia.
Sí, d'acord, és una altra comèdia americana amb una moral al final, però aquesta és diferent de la resta. Perquè aquesta aconsegueix el que es proposa: fer riure.
La meva puntuació: 8
2 comentaris:
No l'he vista però és la típica peli de diumenge a la tarda.
En fi, quan surti al videoclub ja l'agafaré per veure-la!!
- Amneris -
Sí, sí!! És dominguera total! XD
Publica un comentari a l'entrada