Fins ara no ho havia dit perquè volia esperar per veure els resultats oficials de les primàries americanes del Partit Demòcrata.
Des que va començar la pugna entre Hillary Clinton i Barack Obama per aconseguir la candidatura a la presidència de la Casa Blanca, he viscut amb moltes ganes els resultats que obtenien, a mesura que avançaven els mesos, cada candidat a cada estat.
Sempre he sentit dir que els anys de presidència del Bill Clinton han estat els millors dels millors de la història dels Estats Units. A més fa temps em van explicar un rumor desafortunat i molt conegut sobre la Hillary Clinton que després us copiaré.
Potser per aquests dos motius (i potser també per la tendència que tenim les persones a triar el que més ens agrada i el que menys només a través de la intuïció), sento un afecte especial per la Hillary Clinton.
M'agrada l'Obama, però, entre nosaltres, jo apostava més per la Clinton.
Després de la batalla ferotge entre els dos candidats, finalment l'exprimera dama ha hagut de llençar la tovallola i aturar la seva campanya per donar el suport, a partir d'ara, al seu fins ara rival, Barack Obama.
La setmana passada, quan la Hillary Clinton es va acomiadar de la seva carrera presidencial, vaig sentir que alguns dels seus seguidors, que l'esperaven impacients al National Building Museum de Washington per escoltar les seves darreres paraules com a precandidata demòcrata, van dir que a partir d'aquell moment farien el que la senadora els demanés. Si els demanava el vot per a Obama, li farien costat incondicionalment.
Però... les coses no semblen tan fàcils. No tot està resolt.
Durant els següents mesos, tant Clinton com Obama hauran d'oferir-se suport mutu per donar una imatge d'unitat i que, així, les discrepàncies sorgides durant la campanya s'esvaeixin i que els votants encara desencantats per Obama apostin pel candidat quan se celebrin les eleccions presindencials del novembre...
Encara queda molt per veure!
Sigui el que sigui, espero que el proper president de l'Imperi Mundial sigui negre i sigui demòcrata.
El rumor a què feia referència abans és aquest:
S'explica que un cop que el matrimoni Clinton visitava en cotxe la seva ciutat natal, en aturar-se en una benzinera, l'exprimera dama va assenyalar l'operari i li va explicar al seu marit que aquell havia estat el seu xicot anterior. El president Clinton, aleshores, segur de si mateix, va recordar a la seva dona la sort que havia tingut de casar-se amb ell, ja que si no hagués estat així, ella mai no s'hagués convertit en la primera dama del país. Per la seva banda, ella, sense dubtar-ho, va respondre: "No és veritat. Si m'hagués casat amb aquell home, hagués estat ell qui hagués ocupat la Casa Blanca i no pas tu."
Des que va començar la pugna entre Hillary Clinton i Barack Obama per aconseguir la candidatura a la presidència de la Casa Blanca, he viscut amb moltes ganes els resultats que obtenien, a mesura que avançaven els mesos, cada candidat a cada estat.
Sempre he sentit dir que els anys de presidència del Bill Clinton han estat els millors dels millors de la història dels Estats Units. A més fa temps em van explicar un rumor desafortunat i molt conegut sobre la Hillary Clinton que després us copiaré.
Potser per aquests dos motius (i potser també per la tendència que tenim les persones a triar el que més ens agrada i el que menys només a través de la intuïció), sento un afecte especial per la Hillary Clinton.
M'agrada l'Obama, però, entre nosaltres, jo apostava més per la Clinton.
Després de la batalla ferotge entre els dos candidats, finalment l'exprimera dama ha hagut de llençar la tovallola i aturar la seva campanya per donar el suport, a partir d'ara, al seu fins ara rival, Barack Obama.
La setmana passada, quan la Hillary Clinton es va acomiadar de la seva carrera presidencial, vaig sentir que alguns dels seus seguidors, que l'esperaven impacients al National Building Museum de Washington per escoltar les seves darreres paraules com a precandidata demòcrata, van dir que a partir d'aquell moment farien el que la senadora els demanés. Si els demanava el vot per a Obama, li farien costat incondicionalment.
Però... les coses no semblen tan fàcils. No tot està resolt.
Durant els següents mesos, tant Clinton com Obama hauran d'oferir-se suport mutu per donar una imatge d'unitat i que, així, les discrepàncies sorgides durant la campanya s'esvaeixin i que els votants encara desencantats per Obama apostin pel candidat quan se celebrin les eleccions presindencials del novembre...
Encara queda molt per veure!
Sigui el que sigui, espero que el proper president de l'Imperi Mundial sigui negre i sigui demòcrata.
El rumor a què feia referència abans és aquest:
S'explica que un cop que el matrimoni Clinton visitava en cotxe la seva ciutat natal, en aturar-se en una benzinera, l'exprimera dama va assenyalar l'operari i li va explicar al seu marit que aquell havia estat el seu xicot anterior. El president Clinton, aleshores, segur de si mateix, va recordar a la seva dona la sort que havia tingut de casar-se amb ell, ja que si no hagués estat així, ella mai no s'hagués convertit en la primera dama del país. Per la seva banda, ella, sense dubtar-ho, va respondre: "No és veritat. Si m'hagués casat amb aquell home, hagués estat ell qui hagués ocupat la Casa Blanca i no pas tu."
2 comentaris:
Bona resposta la de la Clinton. Jo no la conec pas gaire (només el que se sent dir per la tele), però realment aquesta dona els té molt ben posats; fins i tot amb l'escàndol del seu marit amb la secretària va saber mantenir la sang freda, i després ha aconseguit arribar fins aquí dalt. Bé, la veritat és que jo tenia predilecció per l'Obama, no sé perquè, però vaja, que guanyés la Clinton hauria estat tot un punt: la presidència de la primera potència mundial en mans d'una dona!! De tota manera, mentre guanyi l'Obama, ja serà tot un pas: un president negre! Sí senyor, ara només falta que d'aquí a quatre anys guanyi una lesbiana XDDDDD Ho dic perquè així matarien "dos pajaros de un tiro": a més de dona, homosexual XDDDD Home, i si fos una lesbiana negra, ya ni te cuento jajajajaja Quines paranoies que em munto...
Bé, per ara esperem que guanyi l'Obama, i a veure com ho fa.
Bye!
-Alima-
Jo sóc "pro-obama" des del principi...
I, sí, molt bona resposta de la Clinton!
- Amneris -
Publica un comentari a l'entrada