Què us puc explicar avui? Cada cop aquest blog s'assembla més a un diari personal que no pas a un blog de notes absurdes i sense cap interès, i no em dóna la gana. He dit.
Estic cansat dels exàmens. Em tenen avorrit. D'acord que no en tinc tants com altres estudiants (perquè la majoria de feina que em toca fer són treballs) però igualment fer un examen m'estressa perquè sé que no tinc memòria i que quan el tinc al davant, la ment se'm queda (és correcte aquest se?) sospisotament en blanc i no hi puc fer res...
Demà em diran la primera nota del curs. És d'una assignatura que consisteix a transcriure manuscrits medievals i fer-ne un estudi per a la seva edició. Quan llegiu aquest article, ja sabré la nota i per tant, ara que de moment no sé què trauré, dic que l'examen em va sortir millor del que m'esperava, però no espero aprovar. Hi aspiro, pero no ho espero (boniques paraules, gairebé homòfones).
Dimarts entrego el primer treball, que consisteix a fer un estudi lingüístic. M'explico: a partir d'una entrevista que havíem de fer a una persona més gran de 60 anys, havíem d'analitzar els trets de la parla més característics i situar el parlar de l'entrevistat dins del quadre del domini lingüístic. Sona divertit, eh? Doncs us diré una cosa: si he de ser sincer, m'ha agradat molt fer-lo. He disfrutat. He dit (i ja en van dos).
Dimecres entrego l'altre treball que havia de fer. Aquest és de literatura (medieval, evidentment, com totes les assignatures que havia agafat aquest curs... a qui se li acut? només a mi, és clar...). Per fer el treball el profe ens va fer triar entre un vetall de possibles temes. Vaig triar l'anàlisi d'una obra literària, que en aquest cas és la Història de Jacob Xalabín. No us la recomano. Tots els crítics coincideixen a dir que és bastant espessa literàriament. I deixeu-me que us digui una cosa: quan tots els crítics coincideixen a dir que un llibre és bo, millor que tremolem. Ara bé, quan tots diuen que un llibre és un desastre, aleshores n'haurem de fer cas i allunyar-nos tant com sigui possible del maleït llibre. És un consell. O lo tomas o lo dejas. He dit (i ja en són tres).
La resta de dies d'aquesta setmana potser descanso, perquè ja no tinc cap altre examen fins el 27 de juny, que serà el darrer. Visca!
Potser em prenc uns dies de relax. O potser em poso a estudiar com no ho he fet mai... Qui sap...
He dit.
Estic cansat dels exàmens. Em tenen avorrit. D'acord que no en tinc tants com altres estudiants (perquè la majoria de feina que em toca fer són treballs) però igualment fer un examen m'estressa perquè sé que no tinc memòria i que quan el tinc al davant, la ment se'm queda (és correcte aquest se?) sospisotament en blanc i no hi puc fer res...
Demà em diran la primera nota del curs. És d'una assignatura que consisteix a transcriure manuscrits medievals i fer-ne un estudi per a la seva edició. Quan llegiu aquest article, ja sabré la nota i per tant, ara que de moment no sé què trauré, dic que l'examen em va sortir millor del que m'esperava, però no espero aprovar. Hi aspiro, pero no ho espero (boniques paraules, gairebé homòfones).
Dimarts entrego el primer treball, que consisteix a fer un estudi lingüístic. M'explico: a partir d'una entrevista que havíem de fer a una persona més gran de 60 anys, havíem d'analitzar els trets de la parla més característics i situar el parlar de l'entrevistat dins del quadre del domini lingüístic. Sona divertit, eh? Doncs us diré una cosa: si he de ser sincer, m'ha agradat molt fer-lo. He disfrutat. He dit (i ja en van dos).
Dimecres entrego l'altre treball que havia de fer. Aquest és de literatura (medieval, evidentment, com totes les assignatures que havia agafat aquest curs... a qui se li acut? només a mi, és clar...). Per fer el treball el profe ens va fer triar entre un vetall de possibles temes. Vaig triar l'anàlisi d'una obra literària, que en aquest cas és la Història de Jacob Xalabín. No us la recomano. Tots els crítics coincideixen a dir que és bastant espessa literàriament. I deixeu-me que us digui una cosa: quan tots els crítics coincideixen a dir que un llibre és bo, millor que tremolem. Ara bé, quan tots diuen que un llibre és un desastre, aleshores n'haurem de fer cas i allunyar-nos tant com sigui possible del maleït llibre. És un consell. O lo tomas o lo dejas. He dit (i ja en són tres).
La resta de dies d'aquesta setmana potser descanso, perquè ja no tinc cap altre examen fins el 27 de juny, que serà el darrer. Visca!
Potser em prenc uns dies de relax. O potser em poso a estudiar com no ho he fet mai... Qui sap...
He dit.
2 comentaris:
¬¬'
Mi no entender...
Tu perdonar a mi...
- Amneris -
jajajajaja És un article estrany, sí...
Publica un comentari a l'entrada