He de confessar que de vegades no m'agrada la teva manera de ser.
Després desapareixes i no sé ben bé per què.
No dius mai res romàntic quan la llum s'apaga.
El teu humor es torna un poc estrany amb cada lluna plena al mes...
Però en la resta guanya tot el que dónes.
Només amb tenir-te a prop sento que torno a començar.
Jo t'estimo amb llimona i sal, jo t'estimo tal i com ets i com estàs; no cal canviar-te res.
Jo t'estimo si en vens o si te'n vas; si pujes i baixes i no estàs segur del que sents.
He de confessar-te ara que mai vaig creure en la felicitat.
De vegades hi ha alguna cosa que s'hi assembla, però és pura casualitat.
Després em trobo amb els teus ulls i em donen alguna cosa més.
Només amb tenir-te a prop sento que torno a començar.
Jo t'estimo amb llimona i sal, jo t'estimo tal i com ets i com estàs; no cal canviar-te res.
Jo t'estimo si en vens o si te'n vas; si pujes i baixes i no estàs segur del que sents.
T'estimo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quina cançó més mona...
- Amneris -
PD: a les persones se les ha d'estimar tal com són, no se les pot estimar a trossos...
Estic d'acord amb tu. El que fa que una persona sigui perfecte són les seves imperfeccions.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada