Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Quantes pedres
I quan vam estar cansats ens vam alçar drets i ella es va girar de cara i ens vam quedar així, de cara. Els ulls li brillaven i endintre d'aquella lluïssor fosca que li feia la lluna cada vegada més alta em va semblar que s'hi gronxava una fulla de canya: petita. Sense dir-nos-ho vam arrencar a córrer i ens semblava que volàvem i vam arribar al pont i al bell mig vam aturar-nos amb el cor que ens saltava.
Pujava olor d'aigua de riu com si fos l'aigua mateixa que visqués enlaire i que només sabia passar pel seu camí de vena. Olor de flor mullada i de terra i d'arrel. L'aigua que venia feia la mateixa olor que l'aigua enduta. Igual, sempre igual. I miràvem i volíem veure el que no es podia veure i darrera nostre la lluna ens clavava a terra per l'ombra i a poc a poc va fer caure les nostres ombres damunt de l'aigua que les mig esborrava i les va ajuntar per la boca. I ajuntades per la boca, la lluna, quan es va morir, se les va endur com si les hagués estirades pels peus.
Mercè Rodoreda
La mort i la primavera
Pujava olor d'aigua de riu com si fos l'aigua mateixa que visqués enlaire i que només sabia passar pel seu camí de vena. Olor de flor mullada i de terra i d'arrel. L'aigua que venia feia la mateixa olor que l'aigua enduta. Igual, sempre igual. I miràvem i volíem veure el que no es podia veure i darrera nostre la lluna ens clavava a terra per l'ombra i a poc a poc va fer caure les nostres ombres damunt de l'aigua que les mig esborrava i les va ajuntar per la boca. I ajuntades per la boca, la lluna, quan es va morir, se les va endur com si les hagués estirades pels peus.
Mercè Rodoreda
La mort i la primavera
Arxiu del blog
-
▼
2008
(94)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (6)
3 comentaris:
Jajajajajaja apa que per molt fashion que quedessin les piscinetes... més valdria que ho haguessin fet sobre terra ferma. Jo que no m'aguanto sobre dos dits de tacó, si a sobre el terra fos mullat... spettacolo!!!XDDDDD Bé, pobre noia... esperem que el vestit fos dels xinos (no sembla dels més cars) jajajajajaja.
-Alima-
Ai me meo!!!
XDDDDDDDDDDDD
Acaba divendres? No m'extranya, no s'ho mira ningú això... (tampoc m'extranya!)
Doncs el vestit tampoc deu ser barat (tot i que, certament, no en sembla gens de car!)
XDDDDD
Mira, el primer somriure del dia!
- Amneris -
jajajajajajjajaja
es imposible parar de riure! aquest video l'he mirat unes quantes vegades desde que m'ho vas dir però cada vegada ric mes!
Aquesta tia és una mica torpe! o millor dit: molt torpe!!
Muaaaaaaaaaaaaaa!
-ninu2-
Publica un comentari a l'entrada