Avui em ve de gust escriure sobre tot i no res... I no hi ha més.
La jornada d'avui m'ha regalat una de les situacions més estranyes que he tingut mai mentre feia un examen escrit. El professor, que de tant en tant sortia de l'aula per prendre l'aire, ens ha dit que, perquè no se'ns encarcaressin (quina paraula més lletja) les cames i els músculs, podíem sortir a passejar una mica, si volíem, o anar al bar a prendre un cafè o un refresc.
És una situació estranya perquè, a més, l'examen consistia a fer unes primeres pàgines d'un dietari personal on es parlés d'emocions... I com que d'emocions n'estic ple, doncs he omplert quatre cares tranquil·lament... De tota manera, quan he entregat els fulls de l'examen, he tingut la sensació que entregava un escrit insubstancial; un munt de paraules que podrien perdre's en l'oblit tranquil·lament perquè eren absurdes i amb pensaments realment ridículs...
He parlat, evidentment, de l'amor; que estic enamorat. Per què no reconèixer-ho des d'aquest blog? He dit que "no hi ha al món un sentiment més bonic que l'amor"... El que deia, insubstancial, però sincer.
I perquè un dia rere l'altre es converteix en un mes, estic content.
Què faríem sense amor? Una festa? No... Un funeral.
La jornada d'avui m'ha regalat una de les situacions més estranyes que he tingut mai mentre feia un examen escrit. El professor, que de tant en tant sortia de l'aula per prendre l'aire, ens ha dit que, perquè no se'ns encarcaressin (quina paraula més lletja) les cames i els músculs, podíem sortir a passejar una mica, si volíem, o anar al bar a prendre un cafè o un refresc.
És una situació estranya perquè, a més, l'examen consistia a fer unes primeres pàgines d'un dietari personal on es parlés d'emocions... I com que d'emocions n'estic ple, doncs he omplert quatre cares tranquil·lament... De tota manera, quan he entregat els fulls de l'examen, he tingut la sensació que entregava un escrit insubstancial; un munt de paraules que podrien perdre's en l'oblit tranquil·lament perquè eren absurdes i amb pensaments realment ridículs...
He parlat, evidentment, de l'amor; que estic enamorat. Per què no reconèixer-ho des d'aquest blog? He dit que "no hi ha al món un sentiment més bonic que l'amor"... El que deia, insubstancial, però sincer.
I perquè un dia rere l'altre es converteix en un mes, estic content.
Què faríem sense amor? Una festa? No... Un funeral.
7 comentaris:
No n'estic segur, però crec que a partir d'ara quan deixeu comentaris en aquest blog no us hauria de demanar la verificació de paraules.
Si veieu que encara us apareix, feu-m'ho saber!
M'encanta l'amor. Ens torna ximples i, com més ximples, més feliços! O, segons com, més tristos.
L'amor crec que és el que et pot fer arribar a ser més feliç i el més desgraciat. I el més despistat també ("hola, que hi ha en X?"; "no, no és aquí" XD Ho havia de rememorar). Ens fa ser feliços, ens fa ser tristos; ens fa ser bons i ens fa ser dolents. Ens fa ser generosos, ens fa ser garrepes (en el sentit d'envejosos), ens fa ser massoques: "E voglio amore e tutte le attenzioni che sai dare, e voglio indifferenza semmai mi vorrai ferire", que deia en Tiziano Ferro. Iuh! I és que a mi, de fet, és gairebé l'única cosa que em motiva a escriure, però normalment no l'amor de joia, sinó els records d'un amor incert i trist. Si jo hagués hagut de fer aquest examen, apa que no m'hauria enrotllat i parlant-ne! Serà per emocions!
En fi, quina parrafada.
Gràcies per treure això de la verificació: ets el meu Déu!
- Amneris -
Sí, noi, sí!
I tal dia farà un any (que diria la meva àvia)!
Com passa el temps, ehh! I, sense frases fetes, d'aquí a res farà un any d'una cosa ben bonica, també amor però d'un altre tipus.
Deunidó! Aquest profe és ben original. A mi si m'haguessin fet fer això no sé que hauria passat: igual escric 18 pàgines en un no res, que no se m'acut res a dir. Quin mal rotllo!! XDDD
En fi, passi-ho bé!
L'últim comentari és meu, ho sento!
- Amneris -
Realment, vaya tela d'examen o_o jaja quan vaig omplir tres pàgines em vaig dir: prou Henar, que aquí t'hi podries passar tota la tarda i no és plan. És que feia dies que tenia ganes d'escriure sobre les emocions i sobre les meves emocions i és clar, este hombre me lo puso a huevo y disfruté como una perra (uf, que basto que ha quedao esto xD Això que dius que vas parlar sobre l'enamorament... jajajaja Yo hice el examen en unes circumstàncies estranyes xDD Em disposava a pensar les primeres línies quan, de sobte, per la porta, entró esa mujer que mezcla todas las emociones de mi cuerpo xDD De sobte, el boli semblava que escrivís sol, tot fluïa sense ben bé pensar... En fi...
Petonets *-*
Caram! És parlar d'emocions i el blog comença a treure fum amb els missatges! Veig que tots teniu les emocions a flor de pell també. És bo.
Per parts:
Jordi: tens raó. L'amor ens torna persones ridícules. Enamorats, sovint perdem el timó; fem coses absolutament absurdes (véase llamada de teléfono); però, fins i tot amb els seus inconvenients, l'amor és perfecte i m'encanta.
Amneris: "dia rere l'altre es converteix en un mes", sí, i en un any! Sembla mentida que hagi passat tant ràpid el temps. On són aquelles passejades de nit per la platja? Espero que aquest estiu en fem més, d'escapades a la vora de la platja de nit. Jugarem també al joc de la banca? XD
Henar: Uf! Jo crec que el profe volia saber una mica de la nostra vida i no sabia com fer-ho directament! De tota manera, com a tu, em va agradar moltíssim fer aquell examen. Vaig disfrutar jo també com un perraco (i sí, queda basto, però queda guai!). No et pica una mica la curiositat de saber què van posar la resta de companys als seus exàmens? Deuen ser tot un tresor!
En fi, a tots, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada