Fa uns quants anys, quan el meu germà petit encara no havia nascut, vam anar tota la família a passar l'estiu a la caseta dels avis, que era a Hostalric, a la muntanya. Ells hi havien deixat d'anar perquè la meva àvia començava a estar cada dia pitjor per culpa de l'Alzheimer i al meu avi suposo que li feia por que li pogués passar alguna cosa mentre eren a la muntanya.
Aquests darrers dies a casa el meu pare ha començat a passar a dvd's les grabacions de video que vam fer quan vam ser a la torre. En la majoria de cintes sortim el meu germà i jo fent els bojos i molestant els meus pares.Tot i que no m'agrada gaire mirar aquests vídeos, de vegades hi faig un cop d'ull.
Doncs bé, la caseta dels avis tenia dues entrades: la principal, amb les portes de ferro, per on hi passava el cotxe, estava situada a la part de darrera i l'altra entrada, que no tenia cap tanca i per la qual s'hi arribava mitjançant unes escales de ciment, era davant de la casa. La caseta estava a força alçada de la carretera, per la qual cosa les escales principals eren força llargues.
A una banda de la caseta hi hi havia una mena de barranc (dic "una mena" perquè feia una baixada bastant empinada, però no era pas com si fos un precipici). El dia que vam arribar, el meu pare ens va preparar unes cordes que anaven lligades a unes pedres ben grosses. Aquestes cordes quedaven penjant pel barranquet i, si t'hi esforçaves, podies arribar fins a dalt trepant. En una de les grabacions se'm veu amb una escopeta de balins del meu pare lligada als calçotets, agafat a la corda, trepant i cantant la melodia d'Indiana Jones (ti-ti-ri-tí, ti-ti-rí, ti-ti-ri-tí, ti-ti-rí-rí-rí...). És molt graciós.
El meu germà, en una d'aquelles seves grans idees, em va comentar que estaria bé de fer una cabana en un arbre. La meva reacció va ser clara: se'm van il·luminar les galtes i vaig cridar que m'encantava la idea.
Quan vam localitzar un lloc bo per fer-hi una cabana, ens vam adonar que les possibilitats de fer-la damunt d'un arbre eren nul·les. Aleshores vam decidir que faríem una cabana convencional a terra.
Vam arreplegar fulles, branques i ens vam posar a treballar. Vam col·locar damunt algunes branques cordades amb fils com si fessin de sostre, i amb les fulles vam anar tapant els forats que hi quedaven. Vam agafar del traster dues cadires plegables i una taula, i ho vam posar tot al centre de la cabana. Ma mare ens va deixar una ràdio antiga per si ens avorríem quan ens ananàvem a "la nostra caseta".
Quan ja la teníem acabada, hi vam entrar amb molta felicitat i ens hi vam asseure, mirant-nos cara a cara sense saber què fotre... Però a banda de la poca conversa, hi havia un altre problema... Un problema molt més greu: dins de la cabana hi havia moltes mosques.
Vaig mirar amb cara de pena el meu germà, segurament esperant que tingués una gran idea per salvar-nos d'aquella tragèdia, i, efectivament, em va correspondre amb una gran idea: va anar a buscar un globus, el va inflar d'aigua, hi va fer un nus i, amb la cara de satisfacció, em va dir: "Les mosques tenen por de l'aigua... Si posem aquest globus al sostre, no vindran...".
Em va semblar una excel·lent idea. El vaig lloar fins a cansar-me'n.
Quan va arribar el moment de penjar el globus ple d'aigua amb una corda en una de les branques que feia de sostre, hi va haver un altre problema: amb el pes del globus, una part del sostre es va desmuntar...
Me'l vaig tornar a mirar amb cara de tristesa perquè el pla no sortia tal com hauríem volgut esperar. El meu germà, fent el cor fort, em va mirar seriosament i em va dir: "Tant és! Posarem el globus damunt de la taula i almenys farà de decoració".
Ai...
Aquests darrers dies a casa el meu pare ha començat a passar a dvd's les grabacions de video que vam fer quan vam ser a la torre. En la majoria de cintes sortim el meu germà i jo fent els bojos i molestant els meus pares.Tot i que no m'agrada gaire mirar aquests vídeos, de vegades hi faig un cop d'ull.
Doncs bé, la caseta dels avis tenia dues entrades: la principal, amb les portes de ferro, per on hi passava el cotxe, estava situada a la part de darrera i l'altra entrada, que no tenia cap tanca i per la qual s'hi arribava mitjançant unes escales de ciment, era davant de la casa. La caseta estava a força alçada de la carretera, per la qual cosa les escales principals eren força llargues.
A una banda de la caseta hi hi havia una mena de barranc (dic "una mena" perquè feia una baixada bastant empinada, però no era pas com si fos un precipici). El dia que vam arribar, el meu pare ens va preparar unes cordes que anaven lligades a unes pedres ben grosses. Aquestes cordes quedaven penjant pel barranquet i, si t'hi esforçaves, podies arribar fins a dalt trepant. En una de les grabacions se'm veu amb una escopeta de balins del meu pare lligada als calçotets, agafat a la corda, trepant i cantant la melodia d'Indiana Jones (ti-ti-ri-tí, ti-ti-rí, ti-ti-ri-tí, ti-ti-rí-rí-rí...). És molt graciós.
El meu germà, en una d'aquelles seves grans idees, em va comentar que estaria bé de fer una cabana en un arbre. La meva reacció va ser clara: se'm van il·luminar les galtes i vaig cridar que m'encantava la idea.
Quan vam localitzar un lloc bo per fer-hi una cabana, ens vam adonar que les possibilitats de fer-la damunt d'un arbre eren nul·les. Aleshores vam decidir que faríem una cabana convencional a terra.
Vam arreplegar fulles, branques i ens vam posar a treballar. Vam col·locar damunt algunes branques cordades amb fils com si fessin de sostre, i amb les fulles vam anar tapant els forats que hi quedaven. Vam agafar del traster dues cadires plegables i una taula, i ho vam posar tot al centre de la cabana. Ma mare ens va deixar una ràdio antiga per si ens avorríem quan ens ananàvem a "la nostra caseta".
Quan ja la teníem acabada, hi vam entrar amb molta felicitat i ens hi vam asseure, mirant-nos cara a cara sense saber què fotre... Però a banda de la poca conversa, hi havia un altre problema... Un problema molt més greu: dins de la cabana hi havia moltes mosques.
Vaig mirar amb cara de pena el meu germà, segurament esperant que tingués una gran idea per salvar-nos d'aquella tragèdia, i, efectivament, em va correspondre amb una gran idea: va anar a buscar un globus, el va inflar d'aigua, hi va fer un nus i, amb la cara de satisfacció, em va dir: "Les mosques tenen por de l'aigua... Si posem aquest globus al sostre, no vindran...".
Em va semblar una excel·lent idea. El vaig lloar fins a cansar-me'n.
Quan va arribar el moment de penjar el globus ple d'aigua amb una corda en una de les branques que feia de sostre, hi va haver un altre problema: amb el pes del globus, una part del sostre es va desmuntar...
Me'l vaig tornar a mirar amb cara de tristesa perquè el pla no sortia tal com hauríem volgut esperar. El meu germà, fent el cor fort, em va mirar seriosament i em va dir: "Tant és! Posarem el globus damunt de la taula i almenys farà de decoració".
Ai...
2 comentaris:
Jajajajaja coses de nens. Però escolta és molt que la cabana se us aguantés dreta eh!!! Jo feia cabanes amb el meu germà, a la terrassa de cals meus avis, a l'estiu. Agafàvem cadires per fer el contorn, i després ho cobriem tot amb tovalloles de la platja. A dins, però, hi havia molt poca llum :(
-Alima-
Ui... No sé com t'hauràs imaginat la cabana resultant XD El cas és que a les grabacions també hi surt i és bastant cutre... Només té "sostre". Els voltants estan lliures jajajaa
Publica un comentari a l'entrada