Quan l’aigua em cau a sobre em vénen al cap les idees més boges que es poden imaginar...
Quan no tinc temps i m’he de dutxar molt ràpidament, m’ho passo malament perquè quan sóc a la banyera m’agrada sentir que el temps passa a poc a poc. De vegades em poso música i canto; d’altres em poso dret i deixo que l’aigua em caigui al damunt; o m’estiro i moc les mans per sentir el sorollet de l’aigua.
Enfonso el cap i deixo fora de l’aigua només el nas i la boca. Aleshores em quedo quiet i escolto el meu cor. El sento com si arribés a cada extrem del meu cos. Cada batec és un cop sec que fa eco dins meu. És una sensació molt bonica...
També m’agrada estirar-me, posar les mans damunt de la panxa, treure les cames de l’aigua i quedar-me ben quiet. M’espero fins que l’aigua reposa. Aleshores respiro molt pausadament i al final l’aigua s’acaba movent al ritme de la meva respiració i arrossega el meu cos amb passos lents.
3 comentaris:
Jo fa molt que no em banyo amb la banyera plena... primer perquè em sento culpable, i segon perquè no acostumo a tenir temps. Quan tinc temps em sento culpable, per tant, no em banyo, em dutxo, però tot i així m'agrada tant posar-me sota el raig d'aigua i estar-m'hi estona, sentint l'aigua calentona a la pell, que n'acabo gastant molta :S
-Alima-
Sí, el cas és que jo també m'hauria de sentir culpable, i reconec que normalment quan m'estic banyant penso: para l'aixeta! Però és que s'hi està tan bé...
A veure si anem algun dia a un balneari, que allà ja hi ha banyeres plenes! jajajaj
Ciao!!
Jajajajajaja doncs sí, hem d'anar a un balneari! Te tomo la palabra eh!!
-Alima-
Publica un comentari a l'entrada