dilluns, 24 de març del 2008

El record d’algú

Us recomano la pel·lícula El perfum. La seva ambientació és genial, així com la seva música, les seves interpretacions, l’argument... En veure-la, sents l’aroma de totes les coses que hi apareixen. Les pots ensumar perquè són davant teu mateix.


Sents la fetor a l’inici de la pel·lícula, al mercat de París. Sents la fragància delicada de la noia de les prunes. Sents la frescor de la perfumeria de Pélissier, el creador del perfum “Amor i Psique”. Pots sentir la por d’aquells que no saben qui assassina les noies del poble de Grass. I pots ensumar aquell perfum, El Perfum, que és un elixir de la vida...


I tots tenim sempre una aroma que ens acompanya. L’aroma d’algú que hem estimat. El sabrem reconèixer entre milers de persones. Caminarem pel carrer i ens aturarem en sentir aquella olor familiar. Ens tombarem i no veurem la persona que esperàvem trobar, i serà decebedor.


Aleshores ens adonarem de debò que aquella persona haurà marxat, i ens entristirem, i no hi podrem fer res. Només ens quedarà el record de tot el que haurem viscut junts. I el record, al cap i a la fi, ho serà tot.

1 comentari:

Viure el món ha dit...

Què és la vida si no records? No hi ha present!

-Alima-