M'agraden les pel·lícules Disney. Sempre m'han agradat i sempre m'agradaran.
De petit la meva pel·lícula Disney preferida era "Aladdin". Somiava amb poder ser algun dia com el protagonista: simpàtic, bona persona i, tot i que una mica inconscient, enamoradís. A més, m'encantava la seva veu....
Disfrutava com un boig quan mirava la pel·lícula. M'ho passava molt bé amb els comentaris de broma del geni (amb la veu magistral del Josema Yuste. El seu doblatge i el de l'Anabel Alonso a la Dori, a "Buscando a Nemo", els millors de tota la història de Disney).
Sempre que arribaven els reis i tocava fer la llista de regals (jo sempre creia que havia estat bon nen durant tot l'any i, per tant, no tenia cap dubte de si em portarien o no regals, els tres Reis Mags), el primer que em venia al cap per demanar era una catifa voladora. La desitjava...
Recordo que, encara que no l'hi vaig dir mai a ningú (ara se n'estan enterant), sempre la catifa era una de les meves primeres coses a demanar.
Per a mi la millor part d'"Aladdin" era quan la Yasmín i ell canten damunt de la catifa Un mundo ideal, tot volant per tots els racons del món...
Fa molts anys ma mare em va comprar un ninot de plàstic de l'Aladdin que era força grandet i que sempre el deixava damunt de l'escriptori (ara no sé si en guardo alguna foto...). El cas és que una nit que em vaig posar malalt, amb quaranta de febre, vaig començar a veure l'Aladdin volant. Sí, jo el veia volant. El meu pare, mentre em deia que l'Aladdin no volava, em posava la mà al front i anava dient: "Aquest nen té febre...". I, sí, efectivament tenia febre i, no, efectivament, l'Aladdin no volava...
De seguida em van dur a l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Ara, però, la meva pel·lícula de Disney preferida no és "Aladdin" (encara que també m'agrada molt i li tinc un afecte especial). Ara m'agrada més "Tarzan", amb l'home mico. La seva banda sonora és preciosa i m'encanta la història. Reconec que la primera vegada que la vaig veure al cinema no em va entusiasmar gaire, però uns quants anys més tard la vaig tornar a mirar i mira ara: la meva preferida.
La pel·lícula té moments que trobo preciosos i que no es troben sovint a les pel·lícules Disney, que abusen de sucre però que no et diuen res. A "Tarzan" hi ha moments que t'arriben al cor. L'amor hi és durant tota la pel·lícula i també la por.
La millor part de la pel·lícula: quan el Tarzan petit és a la vora del riu i, amb el reflex de l'aigua, s'adona que és diferent dels altres i s'entristeix. Aleshores, la seva mare (goril·la) li diu que és com la resta perquè, encara que les seves mans siguin més petites, té una cosa que tots tenen: el cor.
La millor cançó: Estranys com jo.
De petit la meva pel·lícula Disney preferida era "Aladdin". Somiava amb poder ser algun dia com el protagonista: simpàtic, bona persona i, tot i que una mica inconscient, enamoradís. A més, m'encantava la seva veu....
Disfrutava com un boig quan mirava la pel·lícula. M'ho passava molt bé amb els comentaris de broma del geni (amb la veu magistral del Josema Yuste. El seu doblatge i el de l'Anabel Alonso a la Dori, a "Buscando a Nemo", els millors de tota la història de Disney).
Sempre que arribaven els reis i tocava fer la llista de regals (jo sempre creia que havia estat bon nen durant tot l'any i, per tant, no tenia cap dubte de si em portarien o no regals, els tres Reis Mags), el primer que em venia al cap per demanar era una catifa voladora. La desitjava...
Recordo que, encara que no l'hi vaig dir mai a ningú (ara se n'estan enterant), sempre la catifa era una de les meves primeres coses a demanar.
Per a mi la millor part d'"Aladdin" era quan la Yasmín i ell canten damunt de la catifa Un mundo ideal, tot volant per tots els racons del món...
Fa molts anys ma mare em va comprar un ninot de plàstic de l'Aladdin que era força grandet i que sempre el deixava damunt de l'escriptori (ara no sé si en guardo alguna foto...). El cas és que una nit que em vaig posar malalt, amb quaranta de febre, vaig començar a veure l'Aladdin volant. Sí, jo el veia volant. El meu pare, mentre em deia que l'Aladdin no volava, em posava la mà al front i anava dient: "Aquest nen té febre...". I, sí, efectivament tenia febre i, no, efectivament, l'Aladdin no volava...
De seguida em van dur a l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Ara, però, la meva pel·lícula de Disney preferida no és "Aladdin" (encara que també m'agrada molt i li tinc un afecte especial). Ara m'agrada més "Tarzan", amb l'home mico. La seva banda sonora és preciosa i m'encanta la història. Reconec que la primera vegada que la vaig veure al cinema no em va entusiasmar gaire, però uns quants anys més tard la vaig tornar a mirar i mira ara: la meva preferida.
La pel·lícula té moments que trobo preciosos i que no es troben sovint a les pel·lícules Disney, que abusen de sucre però que no et diuen res. A "Tarzan" hi ha moments que t'arriben al cor. L'amor hi és durant tota la pel·lícula i també la por.
La millor part de la pel·lícula: quan el Tarzan petit és a la vora del riu i, amb el reflex de l'aigua, s'adona que és diferent dels altres i s'entristeix. Aleshores, la seva mare (goril·la) li diu que és com la resta perquè, encara que les seves mans siguin més petites, té una cosa que tots tenen: el cor.
La millor cançó: Estranys com jo.
2 comentaris:
tu y disney... jajaja
pero a quien no le gusta recordar su infancia a traves de estas pelis?
yo la primera. como me gustaban... y me gustan. Que pena que ya no hagan peliculas así.
Verdad que daba rabia que ya no hagan pelis tan bonitas como aquellas?? Cuál es tu peli Disney?
Publica un comentari a l'entrada