Fa molts mesos (tants que ja són anys) vaig presenciar una escena que em va deixar una espina clavada que no he pogut treure'm per por de punxar-me una altra vegada.
Era un vespre, feia un dia ennuvolat i amb molt de vent. Caminava pel carrer de darrera de casa. Carregava la motxilla a l'espatlla perquè tornava de la biblioteca. Quan camino sol, sempre vaig molt lentament; tot el contrari de quan vaig amb algú, que acostumo a accelerar el pas.
Al final del carrer hi havia una parella que estava aturada i que parlava. L'home, d'uns vint-i-cinc o trenta anys, agafava la noia, també de la mateixa edat, del braç amb força. La sacsejava perquè ella es negava a parlar. Amb l'altre braç, la noia es tapava la boca i s'eixugava els mocs.
Jo caminava i cada cop era més a prop de la parella. L'home va començar a cridar i la noia a plorar. Mentre ell l'agafava per l'altre braç, ella li suplicava que la deixés anar i li deia que tot s'arreglaria. Però ell no l'escoltava, només cridava, cada vegada més fort.
Aleshores, espantat i desconcertat, vaig baixar de la vorera, i vaig caminar per la carretera per no haver de passar pel costat. I, de sobte, com embogit, l'home va arrossegar la noia i la va empènyer contra la paret. Es va posar davant seu, la va agafar per les dues mans, i li va dir:
-¡Tú sólo tienes que hacer una cosa!
-Sí...
-¿Cuál? Dime cuál!
-Quererte...
-¡¿Cúal?!
-Quererte...
La noia plorava. L'havia d'estimar, deia. I ell, desesperat, l'hi feia repetir més vegades. I ella plorava més fort. Finalment, l'home la va deixar anar i ella, amb la cara tota humida de plorar, el va abraçar...
Em vaig sentir molt malament aquell dia (i encara m'hi sento) perquè vaig ser testimoni d'un maltractament i no vaig saber fer res per evitar-ho. Segurament no hagués pogut fer-hi res... però l'espina queda clavada i no me la puc treure...
Era un vespre, feia un dia ennuvolat i amb molt de vent. Caminava pel carrer de darrera de casa. Carregava la motxilla a l'espatlla perquè tornava de la biblioteca. Quan camino sol, sempre vaig molt lentament; tot el contrari de quan vaig amb algú, que acostumo a accelerar el pas.
Al final del carrer hi havia una parella que estava aturada i que parlava. L'home, d'uns vint-i-cinc o trenta anys, agafava la noia, també de la mateixa edat, del braç amb força. La sacsejava perquè ella es negava a parlar. Amb l'altre braç, la noia es tapava la boca i s'eixugava els mocs.
Jo caminava i cada cop era més a prop de la parella. L'home va començar a cridar i la noia a plorar. Mentre ell l'agafava per l'altre braç, ella li suplicava que la deixés anar i li deia que tot s'arreglaria. Però ell no l'escoltava, només cridava, cada vegada més fort.
Aleshores, espantat i desconcertat, vaig baixar de la vorera, i vaig caminar per la carretera per no haver de passar pel costat. I, de sobte, com embogit, l'home va arrossegar la noia i la va empènyer contra la paret. Es va posar davant seu, la va agafar per les dues mans, i li va dir:
-¡Tú sólo tienes que hacer una cosa!
-Sí...
-¿Cuál? Dime cuál!
-Quererte...
-¡¿Cúal?!
-Quererte...
La noia plorava. L'havia d'estimar, deia. I ell, desesperat, l'hi feia repetir més vegades. I ella plorava més fort. Finalment, l'home la va deixar anar i ella, amb la cara tota humida de plorar, el va abraçar...
Em vaig sentir molt malament aquell dia (i encara m'hi sento) perquè vaig ser testimoni d'un maltractament i no vaig saber fer res per evitar-ho. Segurament no hagués pogut fer-hi res... però l'espina queda clavada i no me la puc treure...
4 comentaris:
Jolin quin yuyu, pobra noia :( És normal que no fessis res, si dius que fa anys que va passar encara devies ser petit... a més, com bé dius, tampoc hi podies fer gran cosa... Jo m'hauria cagat a sobre. El més prudent hauria estat trucar els mossos, però la veritat és que quan et trobes amb una cosa així, el primer que fas és quedar-te en xoc :s Esperem que al final la noia se'n pogués sortir...
-Alima-
Espero que no li passés res, no... Tot i que em va semblar que era la típica dona sotmesa al seu home. Per desgràcia encara passen aquestes coses avui dia...
me acuerdo de cuando me lo contaste... impacta ver algo así, jope...
Pero yo en tu lugar hubiera hecho lo mismo, supongo... todos evitamos cualquier tipo de problema y hay q ser valiente para meterse en algo así
Te lo conté? Ostras! No me acordaba. Sí... impacta. A mí me marcó mucho. No sé... no me gustó ver aquello. Seguramente a nadie le gustaría, pero no sé... en ese momento me sentí mal. Me sentí igual que cuando pasa algo sin que lo puedas evitar...
Publica un comentari a l'entrada