divendres, 4 d’abril del 2008

In una stanza quasi rosa

El fum, el principi.
El pou, la foscor.
El final del túnel, la llum.
La lluna, la companyia.
Les estrelles del cel, les confidents.
El silenci, la tranquil·litat.
La finestra que dóna al carrer, la llibertat.
El vent, la passió.
El llit, la solitud.
Els carrers estrets, les carícies.
Els carrers amples, la distància.
La sorra de la platja, el temps.
Les muntanyes, la frescor.
La nit, la tristesa.
El dia, la incertesa.
El sol, la calor.
El blanc, la felicitat.
El taronja, l'amistat.
El verd, la respiració.
El marró, la sinceritat.
El groc, el nerviosisme.
El blau, l'aigua.
El vermell, l'amor.
L'espiral, la mentida.
Els llibres, la falsa companyia.
El mirall, la veritat.
El coixí, les llàgrimes.
Els jardins, els petons.
El foc, el final.

1 comentari:

Viure el món ha dit...

Que munic!!!

(Aquest comentari passarà com un dels més breus!)

-Alima-

PD: Pper què cada vegada que faig algun comentari m'han de sortir aquelles lletres a sota que he d'omplir?! Merdoses!!!