Avui em ve de gust de penjar-vos un curt de la directora catalana Isabel Coixet, Bastille.
És una de les moltes històries que se succeeixen al documental París, je t'aime. Aquest, com tots, gira al voltant de l'amor. De la relació entre dues persones que s'estimen o que silumen estimar-se...
Us penjo aquest vídeo, no només perquè és preciós, sinó perquè diu una frase que m'encanta: "De tanto comportarse como un hombre enamorado volvió a enamorarse". Pot passar això? Podem ser capaços d'enganyar l'amor o, sense adonar-nos-en, és ell qui ens enganya a nosaltres?
És una de les moltes històries que se succeeixen al documental París, je t'aime. Aquest, com tots, gira al voltant de l'amor. De la relació entre dues persones que s'estimen o que silumen estimar-se...
Us penjo aquest vídeo, no només perquè és preciós, sinó perquè diu una frase que m'encanta: "De tanto comportarse como un hombre enamorado volvió a enamorarse". Pot passar això? Podem ser capaços d'enganyar l'amor o, sense adonar-nos-en, és ell qui ens enganya a nosaltres?
4 comentaris:
Jolin, que bonic i alhora que trist... Però m'ha agradat molt! És una història singular, però segurament alguna de real és o ha estat així. Tan de bo que mai ens passi una desgràcia com aquesta, vull dir patir leucèmia... comparat amb això, que el marit et deixi no és res, minúcies!
-Alima-
Ja, hi ha moltíssimes coses que ens semblen un món i dsp resulta que t'adones que eren grans de sorra davant d'altres muntanyes que hem de sobreviure.
Sí, he dit sobreviure.
- Amneris -
Creieu que algú pot fer canviar els seus sentiments de la manera com fa el protagonista de la historia?
A veure què me'n dieu...
Jo diria que hi ha una frase en aquest curt que ho diu tot: "de tanto comportarse como un hombre enamorado, volvió a enamorarse".
Potser, i només dic potser, no els canvia els sentiments sinó que recorda quelcom que havia oblidat. No ho sé, m'ho pensaré detingudament.
- Amneris -
Publica un comentari a l'entrada