Sí, sempre es diu "Tal dia farà un any", i qualsevol dia d'aquests l'ha fet, o potser encara falta, no ho sé del cert, però cada dia que fa un any d'alguna cosa. És més, un dia fa un any de moltes coses...
I quan vam estar cansats ens vam alçar drets i ella es va girar de cara i ens vam quedar així, de cara. Els ulls li brillaven i endintre d'aquella lluïssor fosca que li feia la lluna cada vegada més alta em va semblar que s'hi gronxava una fulla de canya: petita. Sense dir-nos-ho vam arrencar a córrer i ens semblava que volàvem i vam arribar al pont i al bell mig vam aturar-nos amb el cor que ens saltava.
Pujava olor d'aigua de riu com si fos l'aigua mateixa que visqués enlaire i que només sabia passar pel seu camí de vena. Olor de flor mullada i de terra i d'arrel. L'aigua que venia feia la mateixa olor que l'aigua enduta. Igual, sempre igual. I miràvem i volíem veure el que no es podia veure i darrera nostre la lluna ens clavava a terra per l'ombra i a poc a poc va fer caure les nostres ombres damunt de l'aigua que les mig esborrava i les va ajuntar per la boca. I ajuntades per la boca, la lluna, quan es va morir, se les va endur com si les hagués estirades pels peus.
2 comentaris:
Cada dia pot ser tan especial com nosaltres volguem que ho sigui...
- Amneris -
Sí, sempre es diu "Tal dia farà un any", i qualsevol dia d'aquests l'ha fet, o potser encara falta, no ho sé del cert, però cada dia que fa un any d'alguna cosa. És més, un dia fa un any de moltes coses...
-Alima-
Publica un comentari a l'entrada