Com la primera vegada

Sempre em pregunten com és que miro les pel·lícules que m'agraden tantes vegades... Ho consideren insòlit, estrany i, fins i tot, ridícul. Han arribat a dir-me que no podia ser que pogués trobar entretinguda una història explicada sempre de la mateixa manera i amb els mateixos protagonistes...

Em pregunto el perquè d'aquesta obsessió de només voler veure les pel·lícules una sola vegada. Per ventura no escoltem milers i milers de vegades aquella cançó que tant ens agrada? És que no ens produeix les mateixes sensacions? Evidentment que sí.

I no és pas tant diferent el que passa amb una pel·lícula vista repetidament del que passa amb una cançó escoltada a tota hora. Aquella cançó sempre ens emociona, però sempre de diferent manera. Sempre ens duu a la ment records, però no són sempre els mateixos. Sempre, en acabar-se, ens deixa al cos una sensació estranya, però, malgrat tot, la voldrem escoltar una altra vegada...

Amb una pel·lícula passa igual. Si ens va emocionar la primera vegada, ho tornarà a fer de segur en una segona, en una tercera, en una quarta i en tantes vegades com siguin. Però no seran mai les mateixes emocions de la primera vegada, perquè, com he dit, no seran els mateixos records, no seran els mateixos pensaments que tindrem en veure-la. Perquè haurem canviat. I per això sempre serà com si miréssim una nova pel·lícula.