Els somnis, somnis són. Però què són els somnis? Són passions amagades, són desitjos que costen d’aconseguir, són pors o són senzillament vivències passatgeres que en realitat no han passat ni passaran?
Per regla general acostumo a llevar-me i oblidar tot el que he somiat mentre dormia. I em posa molt nerviós. No hi ha res més desagradable que llevar-se amb la sensació d’haver tingut un gran somni i no recordar-ne absolutament ni un detall. És com aquell somni que tots hem tingut (suposo que jo també, però com que normalment me n’oblido sempre...) que puges unes escales i no arribes mai enlloc, però cada cop estàs més i més cansat i mires avall i no t’has mogut ni un pam.
Si he de ser sincer (i m’agradaria ser-ho), he de dir que d’algun somni sí que me’n recordo... He somiat més d’una vegada que corria perquè algú em venia al darrera, em ficava en un edifici, picava l’ascensor i l’ascensor no arribava mai! Era molt angoixant perquè el meu perseguidor estava a punt d’atrapar-me i jo només esperava l’ascensor que no arribava.
On vull anar a parar amb tot això? Doncs ben fàcil: per què en algunes pel·lícules l’ascensor sempre arriba tan ràpid? I per què hi ha d’altres vegades que poden passar tranquil·lament dos minuts, els protagonistes poden explicar-se tota trama de la pel·lícula dins de l’ascensor, i no obrir-se pas les portes? És un misteri...
5 comentaris:
Diuen que si algú desitja molt una cosa, tot el món conspira pq es realitzi el seu somni. No ho tinc gaire clar...
Jo normalment tampoc recordo els meus somnis; són per a mi un llibre tancat. El somni que sí que recordo és estar en un bosc i córrer pq algú em ve al darrera, i mirar enrera i no veure ningú però sentir unes petjades, i continuar corrent, més i més; i llavors crido però no em surt la veu i passo una angoixa inimaginable... I quan em desperto estic al llit, un lloc segur i calentó, i se m'alleuja el patiment i torno a adormir-me.
Això de l'escala tb m'ha passat pujar i pujar i no trobar el final...
El que passa a les pel·lícules és que el temps és relatiu. Un ascensor igual triga tres minuts a baixar o pujar que en triga mig... El cine (i la tv) són així, és ficció; probablement igual que els somnis, que són ficcions relatives, que superen totes les expectatives de la realitat...
En fi, m'ho pensaré més i si em surt una explicació millor ja l'escriuré més endavant...
- Amneris -
Acabo de llegir en un llibre d'interpretació dels somnis que quan somies que corres perquè algú et ve al darrera és senyal que les teves ambicions estan fora del teu abast. També diu que podria ser que mires de buscar un nou camí a seguir a la teva vida, però amb la por de deixar enrera elements que no vols oblidar...
En fi...
Ostres, doncs mira, potser sí que és alguna d'aquestes coses... Jo havia llegit que si somies que et persegueixen és pq tens remordiments per alguna cosa que has fet.
No ho sé, jo només tinc clar que ho somio... XDD
- Amneris -
Això dels somnis és ben curiós... jo només recordo els molt bons i els molt dolents. Dels dolents, el pitjor és el de l’ascensor. Se suposa que estic en un ascensor que està baixant, comença a fer sorolls estranys i de sobte es despenja i cau a tota velocitat. Mentre cau penso que acabaré esclafada, penso en com em podria posar per salvar-me, però, tot d’una, arribo a una mena de pis subterrani, a unes galeries on tot és de color marró, tot és terrós, i hi ha un munt de gent caminant galeria amunt i galeria avall, sense fer res més, sense parlar, només caminant amunt i avall. Jo intento parlar, intento adreçar-me a alguna d’aquelles persones, però res, no em surt la veu, i davant dels meus gestos ningú fa res, ningú em veu. És un somni que vaig tenir durant una temporada, afortunadament ja llunyana, i crec que és a causa d’aquest somni que no pujo mai en ascensor. Bé, al de casa meva sí, i si no és el de casa meva només si vaig acompanyada. I això que la companyia a l’ascensor és molt incòmoda, quin escurçament de distàncies!!!
-Alima-
Tens molta raó, Alima. La situació de trobar-se amb algun veí a l'ascensor és ben estranya i incòmoda. Sempre s'acaben dient les mateixes coses: "Doncs fa calor avui...", "En fi...", "Bé, doncs...".
Jo faig el contrari del que fas tu: si ve algun veí, pujo caminant!!
Publica un comentari a l'entrada