Blog nou, vida nova.
Quan comences un blog, et planteges un miler de coses. Per començar has de triar un nom que a primer cop d'ull cridi l'atenció i que doni una petita idea de la informació que s'hi trobarà. Doncs jo he escollit un nom que no acompleix ni una cosa ni l'altra: Quatre pedres
Les persones estem fetes de records. Vivim d'allò que ja hem viscut i d'allò que encara que no hem fet i que més endavant recordarem. És una paradoxa. I a mi em passa que quan miro de buscar aquell record feliç de la infància, em ve sempre al cap aquesta cançó:
Quatre pedres hi ha al carrer
jo les sé comptar molt bé.
De color de xocolata, una, dues, tres i quatre...
I m'agradaria tornar a ser aquell nen una altra vegada. Els nens, feliços i contents, veuen les coses des d'una perspectiva més fàcil. Els problemes, per a ells, no semblen tan complicats com ho són per a mi. Busquen raons de tot el que els envolta, però si no en troben, ho deixen estar i no se'n preocupen més.
Quina és la por més gran per a un vailet? Que els seus pares deixin d'estimar-los. Quina és la por més gran per a un adult? Que no els estimi ningú.
Què trobarem al blog?
Opinions personals sobre fets de l'actualitat, crítiques de llibres i de pel·lícules, pensaments que no seran compartits amb tothom, recomanacions artístiques i escèniques, televisió, música i suposo que moltes més coses que encara he de decidir.
Qui fa el blog?
Em presento: sóc el Cristany, un noi de 20 anys que viu a les rodalies de Barcelona.
No sabria pas com definir-me. Potser seria millor esperar perquè sigueu vosaltres qui en feu una descripció correcta. Les meves obsessions, les meves suggerències, els meus gustos, les meves pors... Tot ho sabreu, però no ara. No encara.
Quan comences un blog, et planteges un miler de coses. Per començar has de triar un nom que a primer cop d'ull cridi l'atenció i que doni una petita idea de la informació que s'hi trobarà. Doncs jo he escollit un nom que no acompleix ni una cosa ni l'altra: Quatre pedres
Per què aquest títol?
Les persones estem fetes de records. Vivim d'allò que ja hem viscut i d'allò que encara que no hem fet i que més endavant recordarem. És una paradoxa. I a mi em passa que quan miro de buscar aquell record feliç de la infància, em ve sempre al cap aquesta cançó:
Quatre pedres hi ha al carrer
jo les sé comptar molt bé.
De color de xocolata, una, dues, tres i quatre...
I m'agradaria tornar a ser aquell nen una altra vegada. Els nens, feliços i contents, veuen les coses des d'una perspectiva més fàcil. Els problemes, per a ells, no semblen tan complicats com ho són per a mi. Busquen raons de tot el que els envolta, però si no en troben, ho deixen estar i no se'n preocupen més.
Quina és la por més gran per a un vailet? Que els seus pares deixin d'estimar-los. Quina és la por més gran per a un adult? Que no els estimi ningú.
Què trobarem al blog?
Opinions personals sobre fets de l'actualitat, crítiques de llibres i de pel·lícules, pensaments que no seran compartits amb tothom, recomanacions artístiques i escèniques, televisió, música i suposo que moltes més coses que encara he de decidir.
Qui fa el blog?
Em presento: sóc el Cristany, un noi de 20 anys que viu a les rodalies de Barcelona.
No sabria pas com definir-me. Potser seria millor esperar perquè sigueu vosaltres qui en feu una descripció correcta. Les meves obsessions, les meves suggerències, els meus gustos, les meves pors... Tot ho sabreu, però no ara. No encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada