La música… Ai, la música… És una altra d’aquelles coses inexplicables que em fan feliç o trist o em produeixen un no sé què o no em diuen res. Una cançó perfecta no té explicació. Per més que hi doni voltes, no sabré entendre per què em canvia l’estat d’ànim en què em trobi.
És una llàstima de ser com sóc. De ser conscient de com és de gran la música en la meva vida i de no donar-li pas gaire importància.
Tinc una cançó per a cada moment...
Per ser feliç: Todo irá bien, de Chenoa.
Per donar les gràcies: Al final, d’Amaral.
Per estar trist sense tristeses: River flows in you, de Yiruma.
Per tenir una mica d’esperança: Imagine, de John Lenon.
Per relaxar-me: La valse d’Amelie, de Yann Tiersen.
Per somiar: En un cuarto casi rosa, de Laura Pausini.
Per preguntar-me per què: El cant dels ocells, de Pau Casals.
Per riure: Like a virgin, de Madonna.
Per plorar: Para qué la vida, d’Enrique Iglesias.
Per sentir-me sol: All by myself, de Celine Dion.
Per recordar: De tardes negras, de Tiziano Ferro.
Per sentir-me acompanyat: Aunque no te pueda ver, d’Álex Ubago.
Per estimar: Amor particular, de Lluís Llach.
Per ser estimat: Boig per tu, de Sau.
Per fer l’amor: Unchained Melody, de Ghost.
Per reflexionar: Moonlight, de Beethoven.
Per dormir: Nana del Laberinto del Fauno.
Què seria de la meva vida sense música?
2 comentaris:
"Què seria de la meva vida sense música?"
I de la meva?
Jo sempre ho dic, podria explciar la meva vida amb cançons; a cada i per cada moment hi ha una cançó: quan vols dormir, quan et despertes, quan t'enamores, quan et desenamores, quan et sents sol, quan estàs acompanyat, quan t'enfades, quan estimes, quan odies, quan lloes, quan critiques, quan fas l'amor, quan fas la guerra, quan vols pensar, quan escrius, quan vols sentir aquella persona al costat encara que estigui molt lluny, quan vols ballar, quan et vols divertir, quan vols oblidar i quan no pots fer-ho, quan et vols sentir estimat, quan saps que t'estimen, quan algú necessita que l'estiris i quan t'han d'estirar a tu, quan el miro i no el veig, quan la desesperació ho ha omplert tot, quan el veig i no hi és, quan vols riure, quan vols plorar i ofegar aquest plor, quan vols cridar, riure i saltar; senzillament, quan vols VIURE.
La música omple l'ànima i el cos, i també l'ambient.
- Amneris -
És molt cert, cada sentiment, cada emoció, s'identifica, d'alguna manera, amb una cançó, i sempre és molt particular. No sabria què dir, les meves cançons... no caben en una llista, i fer això que has fet tu ha d'haver estat una feinada, per a mi serien dies, setmanes, qui sap si mesos, escoltant cançons i intentant d'associar-les a algun sentiment, al més precís possible. Només puc dir que totes les cançons que has anomenat m'han agradat molt, sobretot la de Yirumi i La valse d'Amelie. Ooohh, i la Celine Dion m'encanta!!!
Molts petons!
-Alima-
Publica un comentari a l'entrada