El controlar-se és una cosa que no està feta per a mi. No em sé controlar i ho reconec. Gasto, gasto i gasto sense parar. Hi ha qui diu que consumista és aquell que consumeix béns i productes sense que aquests siguin essencialment necessaris.
Doncs segons aquesta explicació, sóc consumista, gastador compulsiu, capitalista, descontrolat i tantes d’altres maneres de dir-ho. Però, ATENCIÓ, que amb aquest malbaratament econòmic no faig mal a ningú. Ni tan sols a mi mateix.
No em gasto els cèntims en res que pugui perjudicar la meva salut. Me’ls gasto en capricis, com ara pel·lícules, llibres o roba; en oci, com ara entrades de cinema, de teatre o de museus, tot i que fa molt que no en visito cap; i en fer de tant en tant algun regal a algú que se’l mereixi.
Sóc d’aquelles persones que els diners els cremen a les mans i que per tant necessiten gastar-los de seguida.
El problema serà quan tingui ganes de gastar i no tingui calés. Aleshores sí que serà un drama... ¿I, doncs, què hauré de fer? Com li vaig a una amiga meva: buscaré els diners sota les pedres. Ara, em va fer prometre que si en trobava, havia de ser ella la primera persona en assabentar-se’n...
3 comentaris:
Ei, si trobes diners a sota d'alguna pedra, espero que em diguis on són aquestes pedres: jo tb n'aniré a buscar! XDD
Jo amb els diners sóc més aviat "tòpicament catalana", és a dir, una mica gasiva (o sea, tacaña). Només em gasto el que és necessari, però, a vegades, també em permeto algun caprici ehh!!
- Amneris -
Ja fas bé de ser més acurada. No és pas ser el tòpic de català, sinó de parar-se a pensar si realment és necessari gastar-se els diners en allò que compres...
esto es lo q se llama marketing, jajaja, en q lo importante no es saber vender, si no conseguir que vuelvan a comprar.
Si la cosa no cambia, me dedicaré yo a eso en un futuro no muy lejano.
Zara
Publica un comentari a l'entrada