No saber amb quina absurda idea actualizar el blog és molt frustant. Se m'acut parlar del pas del Rodolfo Chikilicuatre per Eurovisió, d'un bolígraf de quatre colors que tenia quan era petit i que m'agradava molt, i de la meva assistència com a públic al plató d'Operación Triunfo.
Com que cap de les tres idees em satisfà per omplir un article, he pensat de fer un poti-poti amb els tres temes i de fer una entrada ridícula i insubstancial que, un cop l'acabeu de llegir, us qiedareu igual que abans de començar. Per tant, ja ho aviso: no espereu un gran article per dos raons: 1) El breikindans... No, no, perdó. 1) Perquè, segons el meu professor de literatura, no sé escriure i, per tant, no es pot esperar gaire d'una persona que no té ni fava de redactar; i 2) perquè els temes no donen molt de si...
Cansat d'obligar-me a escriure textos que segueixen una temàtica específica (l'insomni, l'amor...), vistos des d'una perspectiva d'un protagonista fictici que, encara que penseu que formen part de la meva personalitat, la intenció dels quals és que siguin irreals, he decidit de parlar aquest cop de tot i de res. Si, pel que sigui, voleu proposar-me alguna paraula per tal que jo escrigui un text amb les idees que em suposa aquell terme, endavant. Per mi, genial. Perquè les meves idees s'acaben. Estic espès i no hi ha remei.
Si, d'altra banda, voleu que tracti algun tema específic que us cridi l'atenció o que us faci gràcia en properes actualitzacions, feu-m'ho saber, i, si puc, en faré un article...
TEMA 1
Com tots sabeu, perquè és impossible no haver-se'n assabentat, ahir es va celebrar el Festival d'Eurovisió. El representant de TVE d'enguany era Rodolfo Chikilicuatre, una personatge paròdic nascut de la factoria del Buenafuente.
Molts han estat els comentaris des que va sorgir aquest personatge tan excèntric que ha creat en alguns passions i en d'altres odis. Sigui com sigui, estic molt content que per primer cop Televisió Española s'hagi arriscat a portar al Festival una cançó que és més humorística que musical. M'agrada perquè, portin el que portin, mai no guanyaran, a menys que no canviïn el sistema de votacions.
Només una cosa: he sentit que TVE ha fet mal fet d'haver tret l'oportunitat a un cantant de debò de poder anar al Festival en lloc del Chikilicuatre. Senyores i senyors, sincerament, és el millor que han pogut fer, perquè està demostrat que els qui van a Eurovisió i no guanyen (és a dir, tots els que s'hi presenten), tenen assegurat un final cantat (mai millor dir) en la seva carrera musical.
Com que cap de les tres idees em satisfà per omplir un article, he pensat de fer un poti-poti amb els tres temes i de fer una entrada ridícula i insubstancial que, un cop l'acabeu de llegir, us qiedareu igual que abans de començar. Per tant, ja ho aviso: no espereu un gran article per dos raons: 1) El breikindans... No, no, perdó. 1) Perquè, segons el meu professor de literatura, no sé escriure i, per tant, no es pot esperar gaire d'una persona que no té ni fava de redactar; i 2) perquè els temes no donen molt de si...
Cansat d'obligar-me a escriure textos que segueixen una temàtica específica (l'insomni, l'amor...), vistos des d'una perspectiva d'un protagonista fictici que, encara que penseu que formen part de la meva personalitat, la intenció dels quals és que siguin irreals, he decidit de parlar aquest cop de tot i de res. Si, pel que sigui, voleu proposar-me alguna paraula per tal que jo escrigui un text amb les idees que em suposa aquell terme, endavant. Per mi, genial. Perquè les meves idees s'acaben. Estic espès i no hi ha remei.
Si, d'altra banda, voleu que tracti algun tema específic que us cridi l'atenció o que us faci gràcia en properes actualitzacions, feu-m'ho saber, i, si puc, en faré un article...
TEMA 1
Com tots sabeu, perquè és impossible no haver-se'n assabentat, ahir es va celebrar el Festival d'Eurovisió. El representant de TVE d'enguany era Rodolfo Chikilicuatre, una personatge paròdic nascut de la factoria del Buenafuente.
Molts han estat els comentaris des que va sorgir aquest personatge tan excèntric que ha creat en alguns passions i en d'altres odis. Sigui com sigui, estic molt content que per primer cop Televisió Española s'hagi arriscat a portar al Festival una cançó que és més humorística que musical. M'agrada perquè, portin el que portin, mai no guanyaran, a menys que no canviïn el sistema de votacions.
Només una cosa: he sentit que TVE ha fet mal fet d'haver tret l'oportunitat a un cantant de debò de poder anar al Festival en lloc del Chikilicuatre. Senyores i senyors, sincerament, és el millor que han pogut fer, perquè està demostrat que els qui van a Eurovisió i no guanyen (és a dir, tots els que s'hi presenten), tenen assegurat un final cantat (mai millor dir) en la seva carrera musical.
TEMA 2
És una ximpleria però avui, veient la tele, en un anunci, he vist que tornaven a anunciar un bolígraf que feia servir quan era petit. Era molt pràctic perquè tenia quatre colors diferents. Sense haver de canviar de bolígraf podies escriure en color verd, vermell, verd i blau. Només havies de fer un clec i ja tenies el nou color! Era genial, i ara en voldria tenir un...
Es van posar de moda fa molts anys i, de sobte, van deixar de veure's. No vaig saber mai per què.
TEMA 3
Fa anys que intento anar de públic a Operación Triunfo i aquest any, finalment, hi podré anar d'aquí a una setmana. I serà a l'edició més polèmica de la història. Pel que sembla, estarem a la part on hi ha les persones dretes. Volem intentar posar-nos al lloc més proper de la taula del jurat per veure les cares que fan els concursants, el Jesús Vázquez i els membres del jurat mentre nominen. Amb el Risto, tenim el morbo assegurat. Espero passar-m'ho bé!
Ja us explicaré.
Es van posar de moda fa molts anys i, de sobte, van deixar de veure's. No vaig saber mai per què.
TEMA 3
Fa anys que intento anar de públic a Operación Triunfo i aquest any, finalment, hi podré anar d'aquí a una setmana. I serà a l'edició més polèmica de la història. Pel que sembla, estarem a la part on hi ha les persones dretes. Volem intentar posar-nos al lloc més proper de la taula del jurat per veure les cares que fan els concursants, el Jesús Vázquez i els membres del jurat mentre nominen. Amb el Risto, tenim el morbo assegurat. Espero passar-m'ho bé!
Ja us explicaré.
8 comentaris:
Ei! Jo tenia un bolígraf d'aquests multicolors. La veritat és que no el vaig fer servir mai. Per què? Doncs perquè malgrat que no tinc les mans petites, si estàs acostumat a escriure amb bolis normals allò és massa gros i es fa difícil escriure-hi. Per què va desaparèixer? Perquè tot en aquesta vida passa de moda (ara penso en la baldufa, les xapes, el flubber... van tenir èpoques esplendoroses, almenys a la meva escola, i ara...), i suposo que perquè a molta gent li devia passar com a mi. Ja et dic, jo no sé escriure amb aquells bolis. Ui, i en tenia un que era gruixudíssim, tenia uns 15 colors, i amb allò sí que era impossible escriure res, la meva mà no era prou gran XDD.
M'agradaria poder proposar-te un tema però... no se m'acut res.
Ciao!
-Alima-
El teu professor dirà el que vulgui, però jo dic que tu sí que en saps, d'escriure. És la meva paraula contra la seva, i per molt professor que sigui, res no em fa pensar que la seva opinió sigui més important que la meva. O sigui que fes-lo callar, i que no se t'acudeixi pas de deixar d'escriure o et rajo de dalt a baix!
El que no has de fer pas és escriure si no en tens ganes. Això va molt per èpoques.
Sort a OT! Vagi bé, Cristany ^^
PD: escriu sobre la paraula... "pinça"! És la 1a cosa que se m'ha acudit (en tinc una aquí a la taula i ves) xD
Hola!
Acabo de llegir aquesta actulització, pensava que només tenies la de dalt, bueno no sé perquè no l'havia vista.
Tens raó a mitges amb el Chikilicuatre (que per cert, existeix la paraula, és un insult, diuen). Quan acabi d'escriure això, aniré a mirar als diccionaris. Doncs, com anava dient, al Sergio Dalma o al David Civera no se'ls ha acabat la carrera musical, tot depèn de la qualitat del cantant i dels padrins (vull dir, productors i etc.) que tinguin i, evidentment, del talent d'ells mateixos.
Uff ara desvelaré un episodi negre de la meva infància... (Bé, no n'és tant des d'una perspectiva general però si des de la perspectiva d'un de lletres). Wenu, a lo que iba!! Fa molt de temps em vaig presentar a un concurs de... mmmm... d'això de... de matemàtiques, ja ho he dit! Sí, de matemàtiques!! Ja no recordo ni que era el premi, un viatge o quelcom semblant... Era un concurs on hi participaven tots aquells que volien de totes les escoles catalanes. Només per participar et regalaven un pin, una llibreta (em sembla) i, el més important de tot (sinó aquest comentari no tindria sentit...) un superboli de 4 colors amb el logo del concurs! Tenia blau, negre, verd i vermell. M'encantava, era moooolt pràctic. Abans d'aquell havia tingut altres bolis multicolors però sempre corrien per casa sense passar per les meves mans, em passava el mateix que a l'Alima, no tinc les mans petites però aquells bolis em semblaven horrorosos per escriure i el clic-clic em feia molta rabia. Però aquell del concurs, aquell era diferent, era finet, quasi com un boli "unicolor", m'encantava. Aixx... pobret, encara el dec tenir per algun calaix mig-lisiat al pobre perquè un dia em va caure a terra i un company de classe, sense adonar-se'n, el va trepitjar a la punta i li va trencar la caputxa aquella que tenen per on surt el final de la mina de tinta amb que s'escriu (no sé si s'ha entès gaire bé el que va trencar pero en tot cas, es va trencar). Vaig tenir un gran disgust.
Quant a la popularitat d'aquest utensili... jo crec que és d'aquells objectes que mai decauen. En venen a tots els xinos, abans "todo a cien" del país. El boli multicolor no morirà mai! XDDDDD
I, per últim, veure tota la gala d'OT a veure si us veig per allà fent el cabra. Espero que us ho passeu mooolt bé!!
- Amneris -
XDDDDDDDDD
Havia de tornar! Com he dit fa un moment que faria, en acabar d'escriure el comentari he anat al diccionari a veure si trobava "chikilicuatre"... Resulta que la nostra gran amiga, la Rae, té una entrada per aquesta paraula.
A veure, si poses "chikilicuatre" t'envia a "chiQUilicuatre" (normal) i dins d'aquesta paraula et remet a "CHIQUILICUATRO" (es veu que amb -e és un col·loquialisme). I què vol dir "chiquilicuatro" doncs: ZASCANDIL, MEQUETREFE!! (si només hi hagués la primera paraula ens quedaríem igual...)
Doncs sí, la gran señora Rae m'ha tret de dubtes.
... cinc segons després ...
Ara estaba pensant què vol dir això de "zascandil" i he hagut de buscar-ho: home despreciable, lleuger i enredador.
Doncs ja ho tenim aquí, cadascú que tregui les conclusions que li vinguin de gust.
- Amneris -
PD: És que abans m'he oblidat de dir una cosa, jo també crec que l'opció d'aquest any ha estat la més encertada per eurovisió. Com a mínim ens hem rigut una estona.
Ostres, quina gran putada! Havia acabat d'escriure un comentari com a resposta del que havíeu dit, i quan he volgut enviar-lo, se m'ha esborrat!! M'ha fet ràbia perquè era un comentari llarguíssim!
Bé, intentaré dir el mateix en aquest!
Deia que agraeixo als que sempre que podeu deixeu un comentari en aquest blog. Em fa molta il·lusió saber que almenys algú llegeix el que escric i que també de vegades mediteu amb mi sobre alguna ximpleria que hagi dit.
Alima, a mi em passava exactament el mateix amb aquells bolis multicolors. Eren tan grossos que eren molt incòmodes per escriure. De fet, com que quan els feia servir la mà em quedava més aviat oberta, em semblava que escrivia amb un tub de claveguera!
Jordi, gràcies pel que dius, que sé escriure. La veritat és que hi ha poques coses que reconegui que faig bé i una d'elles és escriure. Per això, ho sabeu, que un professor em digui que no en sé, em molesta... De tota manera, hem de saber encaixar les crítiques el millor possible. Així ens han ensenyat des de petits. Ah! Intentaré de fer un text amb la paraula que em proposes, "pinça", però no t'asseguro que el publiqui perquè segurament serà bastant surrealista.
I a tu, Alima què et puc dir? Que m'encanta que de tant en tant escriguis alguna anècdota de quan eres petita. M'ho passo molt bé! ALgun dia ens hauràs d'explicar amb més calma en què consistia aquest concurs de matemàtiques. M'has deixat intrigat! Ah! No sabia que Chikilicuatre era un insult! I de fet, abans que diguessis que en buscaries la definició al diccionari, ja estava obrint la pàgina web de la RAE... Sóc un cas!
Abraçades!
(he intentat fer un comentari el més acostat possible al que havia escrit inicialment)
Està molt bé i... gràcies per dir-me Alima, és tot un honor (i no ho dic amb segones, no és cap mentida que admiro la seva manera de ser i de pensar).
Au, un petonàs!
- Amneris -
Ha estat un error, Amneris.
Ja ho sé, home! Jo només feia una mica la punyeteta, però no ho deia amb segones, és de debó el que he dit sobre ella.
- Amneris -
Publica un comentari a l'entrada