diumenge, 21 de setembre del 2008

No et deixis mai mossegar per un llangardaix...

No vull ser pas vulgar amb aquesta nova actualització, però he de confessar-vos que la primera imatge que em vaig trobar davant dels nassos a la meva arribada a Brussel·les va ser aquesta:



És el rellotge de l'edifici de l'Estació del Nord de la ciutat. Uhm... Només m'ho sembla a mi o... aquesta torre té una forma que fa recordar a... sí... a allò... (tots ho estem pensant...).


Doncs bé, ara que veig aquesta imatge, m'ha vingut al cap un documental d'art que vaig veure al Canal 33 durant aquest estiu. Naturalment, i per evitar possibles comentaris, he tingut molt de temps lliure durant aquests mesos de vacances i per això he pogut dedicar-me a veure documentals. Tema tancat.


El cas és que feia zàpping a les tantes de la nit i vaig veure que feien un documental dedicat al quadro El noi mossegat per un llangardaix de Caravaggio. Per fer més fàcil aquesta explicació us en mostraré una fotografia:




L'obra mostra el moment en què un llangardaix mossega un noi jove. Les faccions del noi delaten de manera magistral el dolor i angoixa provocats per l'accident. Aquesta representació, que amaga més del que mostra, és un avís a la joventut, representada en la rosa blanca, que sovint cau en els dominis de la sensualitat. Aquesta passió sense fre, però, pot dur al dolor i a l'angoixa...


Es veu que, segons explicava l'estudiós d'art del documental que vaig veure, es van investigar tots els períodes de la història i, concretament a Roma, ciutat on vivia Caravaggio en el moment que treballava per a aquesta pintura, es va arribar a la conclusió que el gest obscè datat més antic era el del puny amb el dit cor estès. Antigament aquest gest (bé, de fet com ara) reproduïa el membre viril en estat erecte i l'escrot.


Caravaggio, que com hem dit segurament coneixia aquest significat gestual perquè vivia a la capital italiana, sembla voler advertir al jove que s'abstingui de tenir desitjos i relacions sexuals deliberadament.


Com sabem que aquesta era la vertadera intenció de l'autor amb aquesta obra? Del cert no ho sabem, però el fet que el llangardaix mossegui precisament el dit cor podria confirmar en certa manera aquesta qüestió...


Com a apunt, la representació daquest jove, que torna a aparèixer a obres de gran ressò com el Bacus i Els músics, és considerada gairebé de manera unànime com un autorretrat del pintor.



















Seguiremos informando...



2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola!!
M'ha fet molta gràcia veure la fotografia de l'estació de tren de brusel·les jaja (tenim, jo també m'incloc, la "mente sucia";P)

No obstant es veu que en èpoques d'aquest pintor també la tenien una mica! (mai es perden els bons costums!)

Petonets! TTM!
-ninu 2-

Viure el món ha dit...

Hola!

Està molt bé aquest aritcle, eh!!

* Amneris *