Llegir bona literatura

Reprenc el blog després de gairebé dos mesos sense escriure-hi res.


Durant aquest estiu he llegit els següents llibres:


Villa Diamante, del Boris Izaguirre

1984, de George Orwell

Jardí vora el mar, de la Mercè Rodoreda

Josafat, de Prudenci Bertrana

El juego del ángel, del Carlos Ruiz Zafón

Muerte en el Nilo, de l'Agatha Christie

Asesinato en el Orient Express

I també la revista Pronto setmanal


Cada any em passa que vull llegir tots els llibres que em trobi per la biblioteca i tots els que hi hagi perduts per casa. He de confessar que, encara que estic satisfet amb el nombre de llibres que he llegit finalment aquest estiu, acostumo a llegir a pes; com més pàgines llegeixo i menys trigo a acabar un llibre més bé em sento...


Acostumo a valorar les novel·les segons el temps que hagi dedicat per llegir-les. Com més lent i més dies passen que el tinc entre les mans, menys m'agrada. Ara bé! Si les pàgines del llibre comencen a passar i passar sense descans i de seguida les he llegides totes, aleshores ha estat un gran èxit.


Tot seguit faré una breu valoració de cada llibre, segons aquesta meva teoria:


Villa Diamante: personalment n'he llegit de millors. Confiava, i ho dic sincerament, que aquest seria un llibre que m'encantaria. La veritat, però, és que em va agradar però res més. Vaig trigar a llegir-lo dos mesos (el vaig acabar durant l'estiu, però ja l'arrossegava des de feia moltes setmanes)


1984: he de dir que era la segona vegada que el començava. El primer cop, fa quatre anys, el vaig deixar de banda perquè no m'hi enganxava. Aquest estiu, però, em vaig assabentar que hi havia una pel·lícula basada en el llibre i em vaig propsar de llegir-me'l tot sencer per després mirar la versió cinematogràfica. Ni una cosa ni l'altra: el llibre, avorrit. La pel·lícula, un desastre. Vaig trigar a llegir-lo tres dies (però no és garantia que m'agradés; en realitat em va decebre per desgràcia meva).


Jardí vora el mar: em declaro proRodoreda. En sóc fan. Però aquest llibre no és una obra mestra. L'estil literari és clarament el de la meva autora preferida, però l'argument és pla i a mi personalment no em va enganxar. Vaig trigar per acabar-lo un mes (aquest el vaig començar quan encara no havia enllestit Villa Diamante, perquè necessitava un respir!).


Josafat: en coneixia l'argument perquè la professora de literatura catalana del batxillerat ens la va explicar i em va agradar molt. Em vaig proposar aleshores que, més endavant, quan tingués una mica de temps, me'l llegiria. La veritat és que és una gran novel·la, tot i estar escrita amb un vocabulari massa enrevessat. Vaig trigar dues hores a llegir-lo


El juego del ángel: per sort sempre trobes aquell llibre que t'agrada per moltes raons: per com està escrit, perquè hi ha humor i tragèdia, amor i desamor, i perquè l'argument t'atrapa com si no tinguessis res més a fer que plantar-te davant de les seves pàgines i anar passant-les com un possés. El vaig acabar en quatre dies. Altament recomanable.


Muerte en el Nilo: la primera vegada que va caure a les meves mans un llibre de l'Agatha Christie va ser fa ja uns quants mesos. El títol d'aquell primer llibre va ser La festa de Halloween, i des d'aleshores aquesta escriptora anglesa s'ha convertit en una de les dames de la meva literatura preferida. A la meva prestatgeria, des d'aleshroes, no hi falten llibres de la Reina de Crim. Després de llegir també Diez negritos (de moment el millor llibre que he llegit d'intriga), vaig començar Muerte en el Nilo. També em vaig assabentar que hi havia una pel·lícula. El llibre és perfecte. Els personatges, l'assassinat i el desenllaç. La pel·lícula també molt recomanable. Vaig tribar a acabar-lo tres dies.


Asesinato en el Orient Express: em vaig endur un ensurt quan vaig començar aquesta novel·la perquè, per a sorpresa meva!, el llibre presenava elements que em semblaven molt poc afortunats. De sobte a l'escena del crim apareixien les típiques peces de roba que li cauen sospitosament de l'assassí sense que se n'adoni o de sobte passaven coses molt poc versemblants... La veritat és que quan acabes el llibre, penses: caram! com me les ha fotut la Christie! Un molt bon llibre. La pel·lícula (que també la vaig veure en acabar la novel·la), també la recomano però no és tan bona adaptació com la del Nil. Vaig trigar a acabar-lo quatre dies.



I això és tot. No faré una valoració de la resvista Pronto, perquè (personalment) sempre m'agrada i sempre em sorprén... Sobretot quan llegeixo els afers dels famosos durant l'estiu i durant l'hivern i durant la tardor i durant la primavera. Són unes perles...


Uhm... Ara em trobo en una situació que odio. Quan acabo un llibre, toca buscar-ne un altre. I la recerca, almenys per a mi, sol ser llarga i estressant. M'adono que no m'agrada un tipus de literatura en concret, i això és molt traumàtic perquè et trobes amb un gran ventall de llibres que no has sentit en ta vida i d'altres que sempre has volgut començar però que la mandra és fa encara més gran que el nombre de pàgines del llibre... Véase Madame Bovary o El Quijote.


Ai... Segurament la meva següent conquesta serà El hòbbit, d'en Tolkien. Tinc ganes de llegir literatura fantàstica!