dissabte, 20 de setembre del 2008

Els ous de les gallines


Avui estava mirant un vídeo del Youtube on apareixia la Letizia fent un discurs en català (amb una pronunciació molt correcta, per cert), que m'he recordat d'unes paraules d'un professor que em van fer pensar força l'altre dia.


Us posaré en situació: l'assignatura duu el nom d'Atropologia Cultural, i, segons he entès, parlarem dels fonaments que componen el coneixement humà i la seva cultura. Després d'exposar-nos el programa que seguirem al llarg del curs, el professor va encetar un tema polèmic: els sentiments de les persones, lligat més endavant a la religió.


Segons les seves paraules, les persones no tenim la certesa de conèixer les sensacions d'algú altre, per proper que sigui. No sabem clarament què pensa (de nosaltres, per exemple) ni què volta en aquell instant pels seus pensaments. Segons el professor, i aquí el primer punt del camí que em va fer pensar: Quan una persona plora no necessàriament és trista, sinó que pretén que estiguin tristos els que l'envolten.


Em sap greu, però em nego a acceptar aquesta teoria. Jo sóc dels que pensa que plorar és sa i que implica un sanejament interior, potser innecessari per a algunes persones, però molt eficaç per a d'altres. Amb això, per contra de les paraules del meu professor, no considero que una persona plori per motivar la tristesa dels altres. La llàgrima és com el fum: l'indici que confirma que a sota hi ha un foc... la pena, en realitat.


Però això no és tot. Per sort, vaig coincidir amb una teoria que el professor ens va confessar, la segona que em va fer pensar, deixant-nos per cert ben clara la seva no voluntat d'interferir en les nostres ideologies:


Les persones no tenim religió per temor a la mort; les persones tenim temor de la mort per tenir religió.


Més exacta impossible.


L'ou o la gallina? Doncs la religió.


2 comentaris:

Georgina ha dit...

Uhmmmm caram, sembla molt interessant aquesta assignatura!!! Ja me n'aniràs parlant, que si continua en aquesta línia potser l'any vinent, si em falta alguna optativa, l'agafaré!!!

-Georgina-

Unknown ha dit...

hola gent!
Jo tampoc estic amb el primer comentari del teu professor . No se m'ha passat mai pel cap plorar per fer sentir malament a altres persones.
Una persona pot plorar perqùe està trista o simplement perquè salta d'alegria.
De totes maneres després de plorar et sents molt millor o això em sembla a mi.

Però bé, de totes maneres sembla una assignatura bastant interessant i entretinguda si el professor us parla d'aquests temes! jeje
Millor això que no un "rollazo" que et fa adormir a sobre dels apunts!!

Ja em faràs més comentaris d'aquesta assignatura!

Molts petons!!!!TTM!!!

-ninu2-