Ja comences a avorrir-me i a torrar-me la pell.
Ja tinc marques del sol als braços i a les cames.
Ja tinc ganes d'acabar aquesta sensació de no saber què fer.
No us passa que com menys fas menys vols fer?
No us passa com a mi que com més dorms més vols dormir?
En fi, ja torno a ser aquí, després de dues setmanes intenses de feina. Durant aquests quinze dies he fet de monitor d'un Casal d'Estiu. Els nens del meu grup eren de quart i cinquè de primària. M'han estressat una mica, tot sigui dit, però m'ho he passat molt bé i m'agradaria repetir aquesta experiència l'any vinent.
Un apunt: el darrer dia, tot i el cansament que ja portàvem tots al damunt, monitors i nens inclosos, i les ganes boges perquè s'acabés el Casal, a l'hora d'acomiadar-nos i desitjar-nos un bon estiu, un dels nens se'm va apropar i em va dir: Encara que cridis molt, et trobaré a faltar...
Només per això, el Casal ha valgut la pena.
M'ha tocat disfressar-me de follet, amb una perruca de rínxols verda, un barret amb un cascavell a un cantó, i un vestit també verd que era com un sac de patates que em deixava la part de sota sense tapar. La disfressa de follet me la vaig haver de posar tres vegades: una per a la benvinguda, la segona per fer una activitat de la Ventafocs i la darrera per acomiadar-me.
Recordo que l'últim cop que vaig sortir de follet, m'havia posat uns pantalons curts i les cames em quedaven descobertes. La gràcia és que el dia anterior havíem estat al Canal Olímpic i, desgraciadamanet, les cames se m'havien escaldat. Aleshores, quan vaig sortir disfressat de follet, els nens (aquells dimoniets dotats d'una sinceritat brutal) van cridar: Quines cames més roges que té aquest follet! La vida, fins i tot per a un follet de contes, és cruel...
També em va tocar disfressar-me una vegada de llop, superant així un trauma d'infància. La disfressa del llop era tota de pell peluda que m'ofegava per dins. Quan era petit, quan tenia uns nou anys, ma mare em va fer una disfressa d'ós. Aquell carnaval va ser més calorós i jo, sota una pell peluda d'ós, vaig suar com un pollastre. Aquell any vaig decidir que seria el darrer que em disfressava. I així va ser. Mai més no em vaig tornar a disfressar. Fins que aquest Casal d'Estiu va arribar...
Podria explicar moltíssimes anècdotes d'aquestes dues setmanes en companyia de cinquanta cinc nens de totes les edats (perquè no només em feia amb els del meu grup, sinó amb tots els del Casal), però no ho faré. Si més no, avui.
Bones vacances per als que ja les han començat. I bones vacances també per als que aviat les començaran.
Felicitat per a tots.
Un apunt: el darrer dia, tot i el cansament que ja portàvem tots al damunt, monitors i nens inclosos, i les ganes boges perquè s'acabés el Casal, a l'hora d'acomiadar-nos i desitjar-nos un bon estiu, un dels nens se'm va apropar i em va dir: Encara que cridis molt, et trobaré a faltar...
Només per això, el Casal ha valgut la pena.
M'ha tocat disfressar-me de follet, amb una perruca de rínxols verda, un barret amb un cascavell a un cantó, i un vestit també verd que era com un sac de patates que em deixava la part de sota sense tapar. La disfressa de follet me la vaig haver de posar tres vegades: una per a la benvinguda, la segona per fer una activitat de la Ventafocs i la darrera per acomiadar-me.
Recordo que l'últim cop que vaig sortir de follet, m'havia posat uns pantalons curts i les cames em quedaven descobertes. La gràcia és que el dia anterior havíem estat al Canal Olímpic i, desgraciadamanet, les cames se m'havien escaldat. Aleshores, quan vaig sortir disfressat de follet, els nens (aquells dimoniets dotats d'una sinceritat brutal) van cridar: Quines cames més roges que té aquest follet! La vida, fins i tot per a un follet de contes, és cruel...
També em va tocar disfressar-me una vegada de llop, superant així un trauma d'infància. La disfressa del llop era tota de pell peluda que m'ofegava per dins. Quan era petit, quan tenia uns nou anys, ma mare em va fer una disfressa d'ós. Aquell carnaval va ser més calorós i jo, sota una pell peluda d'ós, vaig suar com un pollastre. Aquell any vaig decidir que seria el darrer que em disfressava. I així va ser. Mai més no em vaig tornar a disfressar. Fins que aquest Casal d'Estiu va arribar...
Podria explicar moltíssimes anècdotes d'aquestes dues setmanes en companyia de cinquanta cinc nens de totes les edats (perquè no només em feia amb els del meu grup, sinó amb tots els del Casal), però no ho faré. Si més no, avui.
Bones vacances per als que ja les han començat. I bones vacances també per als que aviat les començaran.
Felicitat per a tots.
5 comentaris:
Hola!
No voldria ser cruel (si és que es pot considerar que ho seré), sinó recordar-te que per, aquest any, per Carnestoltes, també et vas disfressar. Repeteixo, no vull ser cruel ni res, nomes recodar-te que vas trencar la teva promesa per Carnestoltes i no ara; ara, ha sigut la culminació!! En dues setmanes, 2 disfresses diferents usades en 4 ocasions diferenciades: sota el meu punt de vista, ets un valent! (Ja saps que jo odio les disfresses, així que deus entendre perquè considero que tens una valentia admirable).
I, a part d'això, estic contenta que hagis tornat! Ja saps que m'agrada passar-me i dir la meva!
En fi, bones i avorrides vacances! (A mi se m'han acabat per uns dies.
- Amneris -
PD: i a l'Alima també jujuju
Ufff, he fet un parell de faltes........ wenu, som a l'estiu, els accents estan de vacances!
També s'ho mereixen, no?
- Amneris -
Ara que ja has acabat, et mereixes les millors vacances!!! Ara et toca descansar i fer una mica el vago (sense pasar-se)jeje
Personalment ja saps que a mi la calor no em molesta i com més torrat estigui millor!
Ara bé, no negaré que últimament estic dormint més i com més dormo més son tinc (no ho entenc)
A mi m'hagués agradat molt veure com estaves disfressat de FOLLET, segur que estaves molt bufó!! jeje (que dolent que soc)
Tingues per segur, que si els nens del casal t'han dit que et trobaran a faltar és perquè t'han agafat cariño i perquè has fet bé la teva feina!!!
Un petó molt gran. Mua.ttm
-ninu 2-
Ah si! BONES VACANCES PER A TOTS! (se m'ha oblidat dir-ho abans)
-ninu 2-
Ei!! Bones vacances a tu també, i a l'Amneris i al Ninu2! (Amb tu, Amneris, ens veiem d'aquí a una estona). Pela, tu acabes, jo començo... Avui comença l'aventura XDDDD Segur que en tornar hi haurà moltes anècdotes per comentar. Esperem que totes siguin per riure i cap per plorar!!! Per cert, molt malament eh, mira que no recordar-te de la disfressa de Casanova!!! Entre el vestit, la perruca, les bambes que et vas haver de comprar i el maquillatge... como para no acordarse!! XDDDD
Bé, m'acomiado que he d'acabar de fer la maleta i després dinar (dinar a l'hora de les gallines). Tinc un rum-rum a la panxa que em va i se'n va. No vull pensar com estaré el dia abans de marxar a Florència. M'hauré de comprar un camió de valeriana.
Bon estiu a tothom!!!
-Alima-
Publica un comentari a l'entrada