És evident que per omplir entrades d'aquest blog, últimament em fixo molt més en tot el que m'envolta, per si hi ha alguna cosa que sigui interessant i us la pugui explicar... Bé, quan fins i tot la cosa no és interessant també m'agafa per explicar-vos-la...
L'altre dia, això que et vénen ganes de fer les necessitats, vaig entrar als lavabos del centre comercial La Maquinista. Realment el que diré en aquesta entrada no és pas una novetat i res d'especial, amb la qual cosa el nom del centre comercial no aporta gran informació, però jo, que sóc així, el dic igualment...
Resulta que tots els lavabos públics són iguals. Vagis on vagis sempre, en entrar-hi, la flaire orino-fecal de l'interior et dóna un cop de puny al nas de tal manera que te'l retorça i te'l fa desagnar de fàstic.
És conegut (i amb això tampoc no diré una gran nova) que els homes acostumen a ser més bruts que les dones i que tenen poca cura de les coses que no són seves (a alguns ja els costa de tenir-ne amb les seves personals!) (ep! que a mi no m'agrada generalitzar, però...), però pel que he sentit dir per part de les noies, amb els lavabos públics no hi ha manies: tots som uns porcs.
És molt habitual quan entres en un lavabo públic de veure trossos de paper de vàter tirats per terra o petjades brutes per tot arreu de possible aigua esquitxada a l'hora de rentar-se les mans o possibles líquids introhumans que no em vull ni imaginar com coi han anat a parar a terra...
Per part dels homes la cosa no s'acaba aquí. Els que em coneixen ja saben (i si no se n'enteraran ara) que si hi ha una cosa que no suporto (bé, n'hi ha moltes més que no suporto, però queda més prosaic dir-ho d'aquesta manera) és pixar en un d'aquells orinals que estan enganxats a la paret. Senzillament en fan mania i fàstic.
Que per què? Per dues raons:
1) Sóc molt pudorós i no m'agrada pixar al costat de ningú. No és que jo miri, però i si als altres els agafa per mirar el que tinc entre les cames?? No puc.
2) Sigui l'orinal que sigui, perfumat o no, amb la cadena automàtica que treu sense parar la cascadeta d'aigua que corre per tots els cantons, estigui a més o menys alçada del terra (hi ha alguns que estan molt alts i m'obliguen a arrepenjar-m'hi gairebé!)... Siguin com siguin, tots tenen sempre enganxats a la vora que sobresurt per posar-hi l'entrecruix pèls púbics enrrinxolats que em produeixen una grima espantosa que, suposo, és natural...
Per tot això, i per més coses, em fan fàstic els lavabos públics.
PD: Sempre he tingut un dubte sobre els lavabos públics, però mai m'he atrevit a dir-ho públicament per por que els altres es riguessin de mi. Però des d'aquí, des del meu blog, us exposaré aquest meu dubte existencial:
Si quan la gent acaba de fer les seves necessitats (sòlides o líquides) i tira de la cadena, teòricament el botó de la cadena (que de vegades no és un botó sinó una corda metàlica que penja d'una caixa de Roca) deu estar cobert d'una superfície de ronya considerable produïda bàsicament per les restes de fluid genital enganxat a la punta dels dits i que encara no estat enretirat ja que les mans no han passat per l'aigua i/o pel sabó... O no?
Per als que us heu perdut amb la frase interminable del darrer paràgraf i per als que l'heu seguida sense problemes, per a tots, una abraçada.
L'altre dia, això que et vénen ganes de fer les necessitats, vaig entrar als lavabos del centre comercial La Maquinista. Realment el que diré en aquesta entrada no és pas una novetat i res d'especial, amb la qual cosa el nom del centre comercial no aporta gran informació, però jo, que sóc així, el dic igualment...
Resulta que tots els lavabos públics són iguals. Vagis on vagis sempre, en entrar-hi, la flaire orino-fecal de l'interior et dóna un cop de puny al nas de tal manera que te'l retorça i te'l fa desagnar de fàstic.
És conegut (i amb això tampoc no diré una gran nova) que els homes acostumen a ser més bruts que les dones i que tenen poca cura de les coses que no són seves (a alguns ja els costa de tenir-ne amb les seves personals!) (ep! que a mi no m'agrada generalitzar, però...), però pel que he sentit dir per part de les noies, amb els lavabos públics no hi ha manies: tots som uns porcs.
És molt habitual quan entres en un lavabo públic de veure trossos de paper de vàter tirats per terra o petjades brutes per tot arreu de possible aigua esquitxada a l'hora de rentar-se les mans o possibles líquids introhumans que no em vull ni imaginar com coi han anat a parar a terra...
Per part dels homes la cosa no s'acaba aquí. Els que em coneixen ja saben (i si no se n'enteraran ara) que si hi ha una cosa que no suporto (bé, n'hi ha moltes més que no suporto, però queda més prosaic dir-ho d'aquesta manera) és pixar en un d'aquells orinals que estan enganxats a la paret. Senzillament en fan mania i fàstic.
Que per què? Per dues raons:
1) Sóc molt pudorós i no m'agrada pixar al costat de ningú. No és que jo miri, però i si als altres els agafa per mirar el que tinc entre les cames?? No puc.
2) Sigui l'orinal que sigui, perfumat o no, amb la cadena automàtica que treu sense parar la cascadeta d'aigua que corre per tots els cantons, estigui a més o menys alçada del terra (hi ha alguns que estan molt alts i m'obliguen a arrepenjar-m'hi gairebé!)... Siguin com siguin, tots tenen sempre enganxats a la vora que sobresurt per posar-hi l'entrecruix pèls púbics enrrinxolats que em produeixen una grima espantosa que, suposo, és natural...
Per tot això, i per més coses, em fan fàstic els lavabos públics.
PD: Sempre he tingut un dubte sobre els lavabos públics, però mai m'he atrevit a dir-ho públicament per por que els altres es riguessin de mi. Però des d'aquí, des del meu blog, us exposaré aquest meu dubte existencial:
Si quan la gent acaba de fer les seves necessitats (sòlides o líquides) i tira de la cadena, teòricament el botó de la cadena (que de vegades no és un botó sinó una corda metàlica que penja d'una caixa de Roca) deu estar cobert d'una superfície de ronya considerable produïda bàsicament per les restes de fluid genital enganxat a la punta dels dits i que encara no estat enretirat ja que les mans no han passat per l'aigua i/o pel sabó... O no?
Per als que us heu perdut amb la frase interminable del darrer paràgraf i per als que l'heu seguida sense problemes, per a tots, una abraçada.
2 comentaris:
Ai, per favor, quin fàstic xDDDDDDD
Reconec que m'ha costat una mica arribar a entendre l'última pregunta, però que hi farem, soc de ciències!
Jo sempre intento aguantar-me el màxim abans d'anar a un lavabo públic, però en els pocs casos en els que hi vaig intento aguantar la respiració al màxim per evitar que la pudor extremadament forta entri per les meves narius!
La pregunta que has formulat al final de l'escrit, si et soc sincer, no me l'habia fet mai.
Ara que ho dius, si algun cop he de tirar d'aquestes cadenes "fastigoses" m'ho pensaré abans i agafaré un tros de paper de bàter per protegir els meus dits del cúmul de bacteris que hi due haber adherits(encara que pugui semblar molt fi)
TTM!!!!! MUA MUA MUA MUA MUA MUA...
Publica un comentari a l'entrada